Resum

L’atenció a l’adult gran constitueix un problema de singular importància i actualitat, tant a nivell internacional com en les condicions de Cuba. Són molts els adults grans que realitzen activitat física de manera independent; en la majoria dels casos amb coneixements empírics, sense una correcta individualització que respongui a les seves demandes orgàniques i psíquiques, sense una dosificació que afavoreixi els processos adaptatius que han de tenir lloc en aquesta etapa de la vida. L’atenció a la condició física de l’adult gran, a partir dels combinats esportius i de les àrees de Salut, no ha superat l’enfocament tradicional, fonamentalment de caràcter institucional, en detriment d’un enfocament integral que comporti la pràctica d’activitat física de forma independent.

Per dur a terme aquesta recerca es van utilitzar mètodes tant de nivell teòric com empíric. Es va emprar l’estadística bàsica i descriptiva, per a l’organització i caracterització de les dades registrades en l’estudi. Per realitzar les comparacions, es van aplicar proves d’hipòtesi per a mostres relacionades, prova Wilcoxon i en el cas de les comparacions de dues mostres independents la prova U de Mann-Withney. 

La recerca es va desenvolupar al municipi Las Tunas (Cuba). Per conèixer el comportament de la condició física es va disposar d’una mostra seleccionada de forma intencional de 1015 adults grans, 100 metges de família i 52 professors d’activitat física comunitària.

La realització del diagnòstic va permetre identificar les necessitats que es manifesten en l’atenció a la condició física de l’adult gran, el que va propiciar distingir les diferències que subsisteixen entre els que es formen part dels Cercles d’Avis i els que no s’hi han incorporat. 

Es va dissenyar una estratègia d’intervenció que contempla tres nivells: institucional, comunitari i individual, amb accions adreçades a l’atenció a la condició física dels adults grans, amb èmfasi en els que no estan incorporats als Cercles d’Avis. Es va destacar la tasca professional en la intervenció educativa, decisiva per aconseguir la transformació dels modes d’atenció motriu. 

A partir dels suports teòrics definits en la recerca emergeixen els principis particulars que suporten l’estratègia: comunicació coordinada i sistemàtica; sensibilització, i caràcter sostenible de les accions.

El disseny de la proposta d’intervenció per a la millora de l’atenció a la condició física de l’adult gran no només recull les seves necessitats, sinó que també té en compte l’acompliment professional dels especialistes encarregats de la seva aplicació i dels responsables de la seva posada en pràctica i control, que s’identifiquen en els tres nivells esmentats.

El comportament de la condició física dels adults grans no incorporats va reflectir resultats més propers als registrats en els seus coetanis incorporats als Cercles d’Avis.