Resum

El Comitè d’Experts nomenat per l’Organització Mundial de la Salut per a l’estudi de l’activitat fisica (OMS, 1978) es defineix així davant el problema de l’esport escolar: «Existeix una considerable evidència que l’activitat fisica és necessària a la infància i a la joventut per tal de promoure un desenvolupament saludable del cos i endarrerir la deterioració de certs aspectes de la salut que poden produir-se a la vellesa. És també durant el creixement que el cos és més vulnerable a les influències ambientals danyoses, com ara una nutrició defectuosa, la malaltia, un entorn psicosocial pobre o la manca d’activitat fisica. Quan aquests factors són adversos, el creixement i el desenvolupament s’endarrereixen i els potencials genètics no s’utilitzen al màxim. En resulten una grandària corporal i una capacitat funcional subòptimes quan l’individu arriba a l’edat adulta (…). Així, serà difícil, si no del tot impossible, que un individu que arribi a l’edat adulta amb un rendiment cardiovascular pobre assoleixi un nivell òptim amb l’entrenament. Un nivell escaient d’activitat física és, doncs, d’importància cabdal per a la joventut». Shephard (1985), un dels més rellevants experts en auxologia de l’activitat fisica i l’esport, arriba més lluny en les seves propostes: «Els objectius d’un programa escolar d’activitat fisica poden ser resumits de forma senzilla a evitar danys psicològics o fisics al nen en creixement, potenciar al màxim el desenvolupament psicomotor i cardiovascular, afavorir al màxim el desenvolupament global del nen, minimitzar el risc futur de malaltia i desenvolupar actituds positives envers l’activitat física i l’esport».