La mutualitat general esportiva

Per a començar seria necessari deixar ben clar que s’hauria de fer una reflexió crítica sobre l’actual situació en que es troba l’esportista en general i l’esportista escolar en particular. És molt habitual avui en dia el fet que un esportista escolar estigui inscrit en quatre tipus d’assegurances mèdiques i d’accidents.
Per una banda ens trobem amb el tipus d’assegurança propia de la família (Seguretat Social, MUMPAL, etc.), d’altra banda tenim l’assegurança escolar, sovint apareixen també les diverses assegurances dels usuaris d’instal.lacions esportives i finalment hi ha la mutualitat general esportiva.
Així doncs, podem observar que hi ha una gran dispersió de quotes cap a diversos organismes, tampoc hem d’oblidar que les anàlisis mèdiques preventives no acostumen a fer-se sinó és de forma privada. Podríem també afegir, sense caure en falses alarmes que són molts els casos en els que es produeixen greus accidents en l’àmbit de la pràctica esportiva, que es podrien preveure amb una certa antelació mitjançant un vertader pla mèdic-esportiu. Per tant s’hauria de realitzar un primer estudi que marqui les pautes que s’han de seguir en aquest sentit i que a la vegada quantifiqui els costos d’aquestes campanyes de revisions i exploracions mèdiques per a tots els practicants d’activitats esportives, i d’una manera molt especial per aquells esportistes en edat escolar.
És important constatar que en alguns municipis, com Vic, Granollers, Martorell, etc; per iniciatives pròpies i en convenis amb diversos organismes, han engegat la creació d’uns Centres mèdics esportius, que podrien ser un primer punt de referència, per estudiar la viabilitat d’aquest ambiciós pla mèdic.