Resum

Són molts els autors que han estudiat la possible relació entre aspectes de tipus cognoscitiu i motor en deficients mentals. A través d’aquest estudi pretenem contribuir a l’esclariment del tema esmentat. A partir d’una mostra de trenta subjectes d’11 i 12 anys disminuïts psíquics, en aquesta investigació es van calcular i analitzar les correlacions entre el grau de desenvolupament psicomotor i el coeficient inte·lectual (CI) amb l’aplicació de diferents bateries de tests psicomotors i de condició física. Les conclusions d’aquesta indiquen que el CI és un factor condicionant però no determinant en plantejar programes d’educació física en deficients mentals. En ells, les experiències motores s’han de tenir en compte, ja que d’elles depèn en gran mesura l’heterogeneïtat en el desenvolupament motor d’aquesta població, però caldria un «coeficient psicomotor» que establís grups homogenis tant a les classes d’EF com en els esports competitius, per poder plantejar un programa adequat i sistematitzat d’EF que incrementés els nivells psicomotors i d’execució dels individus. Com a conclusió final, haurem de tenir present que l’EF és tant o més necessària en els deficients psíquics que en la població normal i que cal fer una valoració global de l’individu i avaluar el seu nivell de desenvolupament psicomotor a l’hora de plantejar programes d’EF.