La gestió indirecta de les piscines cobertes a l’Administració pública local. Anàlisi comparativa de l’oferta a Catalunya

Susana Monserrat Revillo

*Correspondència: Susana Montserrat Revillo

Idioma de l’original

57Visites

Resum

 

El sistema esportiu espanyol ha evolucionat enormement en els últims anys. Des dels inicis de la transició democràtica espanyola l’esport va passar a ser atès pels poders públics. Després d’una primera fase basada en un fort desplegament d’equipaments esportius públics, es va arribar, a la fi de la dècada dels noranta, a una preo­cupació per l’eficàcia i l’eficiència de les organitzacions gestores. S’iniciava el procés de modernització a l’administració pública espanyola. La transformació de l’esport en un producte de consum, la diversificació de les  pràctiques esportives, els canvis en els gustos i l’evolució de la demanda d’activitat física han tingut un paper primordial en l’expansió d’una de les modalitats de privatització del sector públic: la gestió indirecta de serveis esportius. A la tesi doctoral s’ha comparat l’oferta (preus i programes) de les piscines cobertes municipals a Catalunya, segons si es gestionen de manera directa o indirecta, i també la regulació de l’accés a la pràctica esportiva quan se subcontracta la gestió. S’han utilitzat instruments de recollida i d’anàlisi de dades quantitatives (anàlisi de la publicitat i qüestionari amb tractament estadístic a una mostra de 75 piscines) i qualitatius (anàlisi de contingut de 26 plecs de condicions). Els resultats obtinguts mostren que les piscines de gestió indirecta ofereixen preus significativament més cars i orienten l’oferta a un tipus de públic concret. Es fomenten les modalitats d’accés que generen majors ingressos, entre les quals destaca la figura de l’abonat, les activitats gimnàstiques i els serveis complementaris orientats a la salut. L’oferta de les piscines cobertes municipals reprodueix les desigualtats pel que fa a edat i a classe social, i la gestió indirecta accentua aquestes diferències. Tot i així, hi ha una gran dispersió i variabilitat en el grup de piscines gestionades de manera indirecta. També s’observa que els Ajuntaments defineixen vagament les condicions que els adjudicataris han de seguir pel que fa a l’oferta de serveis. Es prioritza la regulació d’aspectes econòmics i d’eficiència del servei abans que l’exigència d’una oferta que tingui en compte la diversitat de la població. Les conclusions obtingudes poden ajudar a reflexionar els Ajuntaments sobre el paper a desenvolupar en la promoció de l’esport quan és un tercer qui gestiona el servei públic; la responsabilitat municipal va més enllà de la titularitat del servei. A la dècada dels setanta vam assistir, a la majoria dels països europeus, a un creixement del sector públic com a conseqüència del desenvolupament de l’Estat de benestar. En els anys vuitanta es començà a qüestionar la dimensió i l’activitat del sector públic, com a conseqüència de la necessitat d’acomodar-se a les profundes transformacions de la societat. Això va dur a redefinir la prestació del conjunt dels serveis públics, entre ells l’activitat física i l’esport.

Paraules clau: administració pública local, gestió indirecta, oferta municipal, serveis públics.

ISSN: 1577-4015

Publicat: 1 d'octubre de 2007