La construcció del discurs mèdic i l’art de governar el cos. Salut i moral a la Baixa Edat Mitjana occidental

La medicina i les relacions que aquesta imposa pel que fa a les formes de pensar i tractar el nostre cos s’han anat configurant en les societats avançades com un mecanisme de control sobre els individus i, a la fi, com un dels més importants eixos sobre els que s’articula una certa homogeneïtzació de la conducta. Molt estretament lligat al poder, el discurs mèdic sempre s’ha vist immergit en (o aliat de, o mediatitzat per) el discurs moral dominant de tal manera que les relacions que encara avui establim entre salut i virtut o entre malaltia i desviació són el resultat d’un llarg i complex procés de construcció ideològica. En aquest procés, la secularització de les relacions humanes pròpia de les societats industrials constitueix, tal i com ho ha explicat la historiografia crítica, un element per a la interpretació de les modernes formes de governar el cos; malgrat tot, és possible trobar antecedents d’aquest procés en períodes previs a la industrialització que l’anàlisi històrica no pot renunciar a comprendre. Nosaltres tractem d’indagar en el que ens sembla un període en la construcció del saber i del poder sobre el cos, l’Edat Mitjana, on l’imaginari religiós de la malaltia i l’apogeu de les universitats van confluir en el desenvolupament de la professió mèdica marcant de mode determinant la ulterior conformació de l’ètica sanitària occidental, en particular, i les relacions de poder sobre el cos, en general.