Resum

Amb aquesta nota volem justificar la imatge de la portada d’aquest número d’APUNTS d’Educació Física (Noia fent cultura física. 1932. Oli sobre fusta, 44 x 32 cm), i pretenem, a més, recordar la figura del seu autor, Joan Miró (Barcelona, 1893 – Ciutat de Mallorca, 1983). Pensem que és bo i és just rememorar-la, precisament avui en un moment en el qual historiadors i crítics d’art fidels a la seva personalitat, posen en dubte, dolguts i desencisats, la popularitat de l’artista dins del seu entorn més immediat. Efectivament, Joan M. Minguet Batllori, historiador mironià, en el seu recent llibre -Joan Miró. L’artista i el seu entorn cultural- i la historiadora i crítica Pilar Parcerisas en les pàgines del diari l’AVUI -Miró i l’entorn cultural- creuen que, desprotegit l’artista de figures irreemplaçables com Brossa, Català- Roca, Foix o Prats, l’efervescència que va representar l’Any Miró s’ha esvaït, malgrat els esforços de la Fundació que porta el seu nom. Justament aquest any 2000 s’acompleixen 25 anys de la seva obertura i com escriu Pilar Parcerisas: “La popularitat de l’obra de Joan Miró no passa avui per la societat catalana sinó per l’enorme quantitat de turistes, sobretot japonesos, que visiten la Fundació i que omplen de popularitat mironiana l’espai de distància que encara hi ha entre l’artista i el seu entorn”. Creiem que cal commemorar i destacar aquests 25 anys de tasca de la Fundació, la qual a part de realitzar la funció de museu tradicional, ha fet, amb més o menys encert, allò que Miró desitjava: promocionar joves artistes a través de la seva vessant de Centre d’Estudis d’Art Contemporani.