Resum

L’objectiu d’aquesta recerca va ser analitzar les variables que influeixen en les fases ofensives de l’handbol d’alt rendiment des de una perspectiva ecològica avaluant els diferents sistemes tàctics ofensius en atac posicional i en contraatac; tenint en compte: el marcador, el tipus de defensa, la simetria numèrica, la zona de finalització i el tipus de finalització. Utilitzant la metodologia observacional i un sistema d’observació ad hoc (SOCTO) introduït al programari Lince, es van registrar un total de 19 partits de les fases finals masculines del Campionat del Món 2011, Campionat d’Europa 2012 i Jocs Olímpics 2012. L’anàlisi descriptiva i de contingència es va complementar amb la detecció de patrons temporals (T-patterns). Els resultats reafirmen l’autoorganització no lineal de la dinàmica de joc ofensiu en l’handbol masculí d’alt rendiment, a partir de la utilització de mitjans tàctics bàsics contra sistemes defensius oberts i de mitjans tàctics complexos contra sistemes defensius tancats. Aquests mitjans tàctics complexes són els més utilitzats en igualtat numèrica en la primera seqüència d’atac posicional des de la zona intermèdia entre 6 i 9 metres i finalitzant en cop franc a favor de l’equip atacant.