Resum

Aquest treball té per objectiu analitzar l’efecte de les característiques sociodemogràfiques i de pràctica (freqüència i permanència) de les usuàries adultes de programes públics de gimnàstica de manteniment de localitats petites sobre els seus nivells de satisfacció. A partir d’una mostra de 2.243 dones usuàries, s’ha fet un estudi quantitatiu mitjançant enquesta, de tipus descriptiu i inferencial. Els resultats generals mostren un nivell de satisfacció amb les variables estudiades majoritàriament alt. Els factors intangibles relacionats amb la intervenció del tècnic esportiu són els més valorats, i superen els tangibles relatius a la instal·lació (neteja, ventilació i accessibilitat), així com els vinculats a l’organització (nombre d’hores setmanals ofertes). L’edat, l’antiguitat en el programa i la freqüència de pràctica presenten diferències en la satisfacció amb tots els aspectes de l’activitat menys amb l’adequació del material. Les usuàries entre 25 i 44 anys són les que menys satisfetes estan amb totes les variables estudiades, i les que més anys de permanència presenten són les menys satisfetes amb la neteja, l’adequació del material i amb l’aprofitament del temps de classe. Finalment, les usuàries que assisteixen tres dies per setmana són les que menys valoren les condicions ambientals (ventilació i adequació del material) i d’organització (durada, motivació, horari i intensitat).