Resum

Durant els últims anys ha crescut l’interès pels estudis de gènere. No obstant això, hi ha un buit respecte de les dones amb discapacitat i són pràcticament inexistents les investigacions amb interès a aproximar-se a les qui van desenvolupar trajectòries reeixides en algun camp. Un dels objectius d’aquest treball va ser explorar les trajectòries biogràfiques de dones esportistes paralímpiques (discapacitat motora) des de les seves pròpies veus. Aquesta indagació no estàndard (qualitativa) de disseny flexible i multivocal es va dur a terme amb el mètode biogràfic a partir d’històries de vida, amb entrevistes en profunditat analitzades amb el mètode comparatiu constant de la teoria fonamentada de les dades. Es va trobar que les entrevistades no havien tingut experiències esportives prèvies a 18 anys (excepte terapèutiques) fins que se les “va invitar” a integrar-se en l’esport. A partir d’aquest moment es produeix un punt d’inflexió en les seves vides, que genera una doble identificació: van passar de considerar-se “úniques” durant la infància i adolescència a formar part d’un grup de persones “vitals” que tenien fructíferes trajectòries esportives, familiars, laborals i acadèmiques que ni elles ni les seves famílies havien imaginat. En aquesta conjuntura, es van identificar a si mateixes com a “discapacitades” i es van destacar particularment en l’esport, però n’hi va haver que ho van fer en l’àmbit acadèmic i/o en el laboral. El propòsit d’aquesta indagació va ser proporcionar suggeriments ajustats socioculturalment per als qui s’ocupen en polítiques, plans i projectes sobre esport i discapacitat, així com proposar una ampliació en la perspectiva d’estudi de les trajectòries biogràfiques.