Resum

L’estrès ha ocupat un paper important com a tòpic de recerca en els estudis dedicats a l’arbitratge. Malgrat això, no s’ha aprofundit en la diferència entre les fonts d’estrès de dins i fora de partit. Aquest treball parteix de la diferenciació per determinar els elements més rellevants i la seva relació amb el nivell d’experiència. En l’estudi van participar 128 àrbitres de futbol amb una mitjana d’edat de 26.02 anys (M = 26.02, DE = 5.14) que van respondre un qüestionari sobre estressors dins i fora del partit. Els resultats mostren algunes situa­cions de partit que generen estrès (tenir una mala actuació o lesio­nar-se) i de fora (polítiques del comitè tècnic d’àrbitres o compaginar l’arbitratge amb la vida familiar). Va ser més alt l’estrès percebut per les fonts externes que per les internes. Es va trobar una associació negativa entre les temporades d’experiència i les fonts d’estrès de dins. En canvi, no es va trobar associació entre l’experiència i les fonts d’estrès de fora, la qual cosa pot indicar que el maneig d’aquest tipus d’estressors requereix d’intervencions específiques que van més enllà de l’acumulació d’experiència en l’arbitratge. La importància que atorga el col·lectiu als estressors de fora suggereix la necessitat de fomentar aspectes que millorin la relació i con­fiança entre el comitè i els àrbitres (espais de comunicació i intercanvi d’opinions) així com d’incorporar nous continguts als programes de formació psicològica (habilitats de gestió del temps).