Resum

La natació per a persones amb discapacitat física està organitzada sota un sistema de classificació funcional que divideix als nedadors en 10 classes en funció del grau de discapacitat. Des de la realització dels primers Jocs Paralímpics (JP) de Roma el 1960, les marques en natació paralímpica han millorat amb el pas dels anys. L’objectiu de l’estudi va ser realitzar una anàlisi comparativa de la competició en les finals de 100 metres estil lliure en els JP de Pequín 2008 i de Londres 2012, per valorar el grau de maduresa d’aquesta prova. La mostra estudiada va ser de 248 nedadors (128 corresponen als JP de Pequín i 120 als JP de Londres) distribuïts entre les classes S2 a S10. En ambdós JP i en tots dos gèneres es van realitzar comparacions a nivell intraclasse i interclasse per a cadascuna de les variables estudiades, establint-se una comparativa per a tots dos gèneres entre les dues competicions. Les variables objecte d’estudi analitzades van ser el temps total de prova (TT) i la velocitat (V), analitzant per a cadascuna la seva mitjana, màxim, mínim, desviació estàndard i % de desviació estàndard. En la comparació entre Jocs, els resultats obtinguts en tots dos gèneres mostren que les mitjanes de TT i V milloren en totes les classes, exceptuant la classe S9 femenina. Aquestes diferències són solament significatives a les classes S4 masculina i S10 femenina, per la qual cosa podem afirmar que la natació paralímpica en la prova de 100 metres estil lliure ha aconseguit un alt grau de maduresa.