Resum

Des de fa decennis, l’ensenyament de les activitats físiques ha suscitat múltiples reflexions sobre allò que hauria de ser. Al costat de reflexions originals, ens trobem amb moltes adaptacions de teories que provenen de la psicologia, de l’ensenyament general o de la psicologia educacional, per citar algunes fonts. Amb el temps, hem pogut assistir a innombrables “guerres” entre els mètodes on una caricatura d’un d’ells constituïa sovint el punt de partida per a la construcció i la justificació de noves propostes. L’estudi dels mètodes i de les tendències educatives ens condueix a pensar que molt sovint ens trobem davant d’una visió romàntica de les coses més que de cara a la realitat quotidiana de la classe. Aquesta visió ens dóna també l’origen d’un fenomen ben conegut, la diferència que en realitat és l’abisme existent entre els punts de vista dels que fan els programes i els ensenyaments pedagògics i els qui s’encarreguen d’aplicar-los. El nostre objectiu serà de cridar l’atenció d’una aproximació científica específica de l’ensenyament de les activitats físiques, aproximació que podríem qualificar de la paraula de moda d’ecologista ja que tendeix a captar el professor i tot el que l’envolta en el seu medi propi, és a dir en el lloc on es desenvolupa l’acció, la classe o la pista d’esport.