Resum

Els objectius d’aquest estudi van ser avaluar el nivell de condició física de 8 subjectes amateur de pàdel, definir el seu perfil energètic d’esforç en joc real mitjançant registre de freqüència cardíaca (FC), i proposar un conjunt de variables de FC justificades que permeti analitzar el perfil de càrrega interna en pàdel. Mitjançant prova d’esforç incremental màxima en cinta de córrer es van obtenir paràmetres ergoespiromètrics, respiratoris i els seus equivalents cardíacs, introduïts en el sistema de registre de la FC Polar Team. Els subjectes van disputar 7 partits d’entrenament d’1 hora de durada i 72-96 hores de separació entre ells, obtenint-se com a variables: consum màxim d’oxigen (VO2 màx) i percentatge (%) de VO2 màx en el llindar anaeròbic, obtinguts en prova d’esforç, FC màxima (FC màx.), FC mitjana (FC mitj.), FC mínima (FC mín.) i zones de treball metabòliques (rangs de FC). Els resultats presenten VO2 màx de 51,15 ± 5,73 ml · kg–1 · min–1, FC màx. durant el joc de 154,75 ± 7,25 ppm, FC mitj. de 130,0 ± 10,4 ppm per a temps de joc i 89,75 % del temps de joc en zona de treball aeròbica. Com a conclusió, l’esforç al que són sotmesos durant el joc a nivell cardiorespiratori els jugadors amateur de pàdel es basa gairebé exclusivament en metabolismes aeròbics. A més, les variables màx., mitj. i mín. de FC per a temps de joc i descans i l’establiment de zones de treball de FC poden aportar-nos informació important sobre el que ocorre en el joc a nivell cardiorespiratori.