Resum

El llançament estacionari a porteria és un element tècnic i tàctic molt important en l’entrenament de l’hoquei sobre herba. Existeix una variant del copejament tradicional, anomenada “copejament pla o baix”, en la qual l’estic defineix una trajectòria més horitzontal durant el descens. Aquesta tècnica gaudeix d’acceptació en l’àmbit pràctic i és entrenada com a fonament tècnic d’alta eficàcia (direcció més precisa i major velocitat) en situacions de bola aturada, com en el cas del penal córner. Ara com ara, els estudis realitzats sobre el copejament pla són escassos i només estableixen algunes diferències respecte del copejament tradicional, atenent a la trajectòria i a les posicions angulars d’alguns segments corporals i de l’estic. El propòsit del nostre treball és analitzar comparativament totes dues tècniques, per establir quines són les principals diferències des d’un punt de vista biomecànic i atenent a variables cinemàtiques.