Resum

Introducció i objectius. Es va dur a terme un estudi epidemiològic de casos, descriptiu i analític. L’objectiu va ser la valoració de les lesions esportives produïdes durant la pràctica d’esport d’oci en l’àmbit geogràfic de totes les comunitats autònomes d’Espanya. Mètode. Es van fer enquestes a un total de 1.616 subjectes que haguessin patit una lesió en els últims 12 mesos practicant esport a manera d’oci. La compilació de la informació es va fer mitjançant una base de dades digitals hostatjades en un servidor web vinculat a una enquesta digital a través de la qual es van registrar les respostes dels subjectes. Resultats. Dins la mostra, un 72,5 % van ser homes i un 27,5 % dones; així com el 74,4 % van ser subjectes de fins a 35 anys d’edat i el 25,6 % restant, majors de 35 anys. L’esport que va generar un nombre més gran de lesions va ser el futbol (27,6 % del total d’accidents); seguit per la cursa (8,6 %), el futbol sala (7,9 %) i el basquetbol (7,7 %). Atenent a les conseqüències de les lesions, els esports que van manifestar un major percentatge de seqüeles després de l’accident van ser: basquetbol (el 70,2 % dels lesionats), futbol (69,5 %) i ciclisme (66,7 %). Així mateix, els que més percentatge de rehabilitació després de la lesió van requerir van ser: atletisme (78,9 %), pàdel (72,2 %) i tennis (71,7 %). Per últim, els que més baixes laborals van suposar van ser: tennis (26,1 %), futbol sala (26 %) i arts marcials (22,8 %). Conclusions. Els resultats mostren una descriptiva general de la influència que les conseqüències de les lesions esportives tenen en la societat espanyola. Serien recomanables més estudis comparatius de casos de lesionats i no lesionats en l’esport amateur per tal d’establir campanyes de prevenció.