Esport adaptat. Perspectiva social

“L’esport hauria d’esdevenir un força motriu per als disminuïts a fi de fer-los recuperar el seu contacte amb allò que els envolta i, d’aquesta manera, aconseguir el seu reconeixement com a ciutadans iguals i respectats” (Guttman, 1976, 16). En aquesta afirmació es posa en relleu el paper de l’esport en la vida d’una persona amb alguna incapacitat i s’emfatitzen els importants avantatges socials que comporta la participació en activitats físiques adaptades i en l’esport. Setze anys després, en la celebració del Congrés Paralímpic que es va fer a Barcelona l’any 1992, el president del COI (Comitè Olímpic Internacional), Joan Antoni Samaranch, va informar del següent amb relació als canvis de les regles del COI quant als paralímpics: “Som a punt d’acabar l’esborrany del contracte per a les viles olímpiques que vulguin ser seu dels jocs l’any 2000. Hi ha sis ciutats candidates arreu del món. Provarem d’establir una condició per la qual recomanarem que la ciutat que tingui la sort de ser escollida per a ser la seu dels jocs de l’any 2000 també es vegi obligada a organitzar els paralímpics unes setmanes després (com en el cas dels XI Jocs)” (Samaranch, 1993, 712). Va continuar parlant sobre el gran impacte que això suposava per als atletes amb incapacitats: “L’èxit dels pa-ralímpics de Barcelona també servirà per a demostrar la importància de la pràctica dels esports per aquells que pateixen alguna disminució. No solament és important per al seu estat físic, sinó també per a la seva salut mental” (Samaranch, 1993, 712). No hi ha cap mena de dubte que està augmentant la consciència de la importància que les persones amb incapacitats participin en activitats físiques adaptades i en l’esport a efectes de rehabilitació i teràpia tant en l’àmbit escolar, en l’àmbit de la rehabilitació, en l’àmbit de l’oci i en l’àmbit dels esports de competició.