Resum

L’objectiu d’aquest article és oferir una nova proposta terminològica i de reclassificació del concepte “entrenament coadjuvant”. Aquest concepte ha estat associat en la bibliografia existent als processos de recuperació després de la lesió i a un àmbit genèric de prevenció. L’enfocament preferencial durant anys cap a l’entrenament optimitzador comporta una nova revisió per a la seva actualització. La incorporació de nous professionals especialitzats en noves tendències de l’entrenament de força, cossos tècnics oberts als beneficis d’aquests continguts i una metodologia basada cada vegada més en l’evidència científica, han facilitat que l’“entrenament coadjuvant” hagi evolucionat enormement en pro de la salut i el rendiment de l’esportista. Actualitzar i enriquir aquest abordatge metodològic, replantejant una revisió i actualització de la seva terminologia, taxonomia i continguts, permetrà avançar en aquesta àrea de coneixement integrant-ho d’una forma més efectiva a l’“entrenament optimitzador” per a constituir entre tots dos el model metodològic de l’“entrenament estructurat”.