Resum

L’orientació de la forma d’actuar social a l’interior d’una comunitat configurada des de l’estat social de dret, disposa, entre d’altres, d’unes formes particulars de relació amb referència al tema de l’autoritat, ja sigui a partir de l’acte d’obediència o ja sigui quan s’assumeix el poder de comandament. Apareix aleshores la racionalitat com un element significatiu en la figuració de les formes de relació en tota mena d’institucions socials; aquesta compenetració constitueix una característica fonamental del moment en el procés civilitzador liderat des de l’estat de dret. L’esport, com a conseqüència del procés esmentat i alhora com a potenciador de processos socials, hauria d’adreçar les seves aportacions a la vida en comunitat, en l’horitzó que prefigura l’estat de dret. Per això, les seves formes característiques de relació (des de les relacions de dominació plantejades en les relacions àrbitre-jugador- entrenador, fins a les formes d’interactuar que es deriven dels elements tècnico-tàctics), han d’estimular l’actuació social consentida, mitjançant la participació, l’exposició d’arguments, motius o raons, sostinguts en la racionalitat sorgida des dels acords pactats prèviament -reglaments- i no pas predisposar a l’acció irracional i submisa, que es deriva de tots els espais que neguen el dret a la rèplica i l’apel·lació, amb presa de decisions unilaterals, capricioses i mancades de tot suport racional.