Els salts: un esport de tota la vida amb problemes de subsistència

És de suposar que ningú no qüestiona l’afirmació que els salts són, dins de les disciplines aquàtiques, i sense voler menysprear les altres, la disciplina més espectacular. D’entrada, la instal·lació on es desenvolupa aquesta activitat és substancialment diferent a la resta, ja que incorpora una sèrie d’equipaments com ara les palanques o plataformes, els trampolins, les bombolles d’aire o simplement els 5 m. de fondària, que malauradament no són elements habituals en una piscina. A més, hem d’agefir-hi una prohibició, per part dels responsables de la instal·lació, d’utilitzar tot aquest material fora dels horaris d’entrenament (si és que tenen gent que practiqui l’especialitat), fet que dóna un aspecte de risc i perill a l’activitat. Que és una activitat espectacular és innegable. La millor demostració segurament l’hem viscuda tots. Si mai hem anat a una piscina pública on hi ha palanques i algú, sense fer cas de les prohibicions, ha gosat pujar fins dalt per tirar-se, la reacció de tots és automàticament la de mirar amunt. Si finalment l’agosarat es tira a l’aigua, per senzill que sigui el salt o per mal realitzat que estigui, tothom hi sent en aquell moment una certa admiració, i és possible fins i tot sentir alguna exclamació d’ensurt per part de l’improvisat públic que en aquell moment omple la piscina.