Els reptes artístics de Rosa Serra
R. Balius Juli
Citació
Balius i Juli, R. (2000). Los retos artísticos de Rosa Serra. Apunts. Educación Física y Deportes, 60,108-110.
Resum
Conec la Rosa Serra des de l’any 1987, quan va presentar a Barcelona les primeres vint-i-dues peces de la Suite Olímpica. Llavors vaig voler conèixer els seus inicis i la seva trajectòria artística i des d’aleshores he cregut seguir el dia a dia de la seva activitat en el món de l’art. D’aquest interès han sorgit nombrosos articles, publicats en revistes nacionals i estrangeres, al voltant de la seva obra especialment esportiva. Pensava sincerament que posseïa una idea sòlida i documentada sobre la important tasca realitzada fins avui per ella. Ara bé, fa pocs mesos, la presentació d’un llibre (Rosa Serra. Galeria Maria Salvat, novembre de 1999), amb text de Xavier Febrés, il·lustres aportacions de Baltasar Porcel, Arnau Puig, Joan Antoni Samaranch i Georges-Henry Gourrier i reproduccions de més de duescentes obres, m’han fet veure i adonar-me del meu error. Conexia molt poc de l’obra de la Rosa i de la seva àmplia i completíssima capacitat en tots els camps de l’escultura. Difícilment trovarem, especialment en l’actualitat, un artista creador alhora de nus femenins en les més variades situacions i volums; de torsos masculins, femenins i mixtes, aquests últims crec totalment originals; de maternitats, generacions i famílies; de dones singulars com les de S’Agaró, del llac Leman, de Palma, d’Europa o de la Mediterrània a Girona; de monuments als nens, al pastor, a Josep Pla i la pagesia o al Dr. Trueta… de retrats, d’amics i personatges històrics; d’esportistes en acció com els de la Suite Olímpica i molts d’altres presents en seus federatives, camps de joc i estadis d’arreu del món; trofeus de tot tipus, esportius o commemoratius d’esdeveniments diversos. Són obres realitzades en petits, mitjans i grans formats, segons les trobem en col·leccions públiques i privades o situades en grans espais rurals o urbans. I tot això realitzat en un estil inconfusible, malgrat evolucionar constantment en el temps, de tipus expressionista-abstracte, amb reflexes de Manolo Hugué, del mediterranisme de Clarà i Maillol i molt especialment dels estilitzats volums del millor Henrí Moore. Una obra tant exuberant, que entronca classicisme i modernitat, demostra un domini absolut del cos humà i un continu desig de superació, per aconseguir vèncer qualsevol circumstància que ella mateixa es plantegi o que li hagi estat proposada.
ISSN: 1577-4015
Publicat: 1 d'abril de 2000
Editat per: © Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència Institut Nacional d’Educació Física de Catalunya (INEFC)
© Copyright Generalitat de Catalunya (INEFC). Aquest article està disponible a la url https://www.revista-apunts.com/. Aquest treball està publicat sota una llicència Internacional de Creative Commons Reconeixement 4.0. Les imatges o qualsevol altre material de tercers d’aquest article estan incloses a la llicència Creative Commons de l’article, tret que s’indiqui el contrari a la línia de crèdit; si el material no s’inclou sota la llicència Creative Commons, els usuaris hauran d’obtenir el permís del titular de la llicència per reproduir el material. Per veure una còpia d’aquesta llicència, visiteu https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/deed.ca