Resum

L’objectiu d’aquest article té dues vessants. Per una banda vol aportar dades ‘objectives’ sobre quan i on van començar a tenir raó de ser els equips femenins a Anglaterra, i per una altra banda, el que vol és fer una primera anàlisi de les experiències viscudes per unes quantes dones que en un moment donat de la seva vida es van posar en calça curta i van decidir que això del rugbi s’havia de provar. Els marcs teòrics referenciats en l’anàlisi de les dades són bàsicament dos: la interpretació sociològica de Bourdieu i el pensament de la diferència sexual. El fet de ser sociòloga, professora d’educació física i jugadora de rugbi al mateix temps, fa que el meu interès per comprendre el fenomen del rugbi femení vingui donat per un objectiu més general. Aquest objectiu engloba la intenció de teoritzar sobre els processos sociològics i culturals conseqüents al fet que aquest món no és habitat per un sexe i la seva derivació, sinó per dos sexes completament diferents (femella i mascle). Ras i curt, teoritzar sobre com la societat influencia, si influencia, en el fet de ser home o dona a l’hora de jugar a rugbi. Aquest article no dóna solucions a aquesta qüestió, però el que intenta és fer una aproximació al tema des d’una vessant teòrica poc comuna en aquesta àrea, per així encetar nous plantejaments que puguin estimular futurs debats en la disciplina sociològica de “gènere i esport”. L’interès de començar la investigació des d’un punt de vista històric, ve donat per allò que Berger (1963) indica sobre la importància que té la història en les recerques sociològiques per aprendre sobre ‘el fenomen bàsic de les predefinicions’. Així doncs, si volem entendre com es defineix el fenomen del rugbi femení avui en dia i com s’interrelaciona amb el rugbi masculí en la societat anglesa és necessari donar compte de sota quines circumstàncies específiques un grup de noies, en el passat, decidiren començar a jugar a rugbi. D’aquesta manera, un dels principals objectius al llarg de la recerca ha estat el d’analitzar en profunditat els elements fonamentals que han originat una situació propícia perquè un grup de noies trobés motivant començar a moure la pilota ovalada. Això correspon al que Bourdieu (1979) anomena ‘les condicions objectives de possibilitat’. És a dir, quins són els elements específics de la situació viscuda per aquestes dones que han fet possible donar-los l’oportunitat de tastar un esport nou per a elles, però amb una història de més de 150 anys en l’àmbit masculí?