Resum

Durant la preparació, dels Jocs Olímpics de los Angeles, la tranquilitat ha estat la nota dominant. Tot el que cridà l’atenció, i encara de tant en tant, foren els preus d’accés vertiginosos i la hipercomercialització dels Jocs de la 23ena. Olimpiada. Sobre tot comparant amb el període de fa quatre anys, quan els Jocs de Moscòu havien aconseguit un lloc d’honor a la premsa durant mesos a causa d’un boicot occidental amenaçador. L’esperança de que ja no es plantejarien més problemes al voltant dels Jocs durà fins a mitjan maig.

Aleshores, i d’una manera totalment inesperada, la Unió Soviètica decidí de no participar als Jocs Olímpics d’Estiu als Estats Units. Hom feia tota mena d’especulacions quant a les veritables causes i raons d’aquesta decisió. Hi havia una cosa que semblava certa: la decisió fou presa a nivell d’alta política. Arran de la seva acció de boicot, a Rússia li seguiren tota una sèrie de països del bloc dels països de l’Est. Només Rumania i Iugoslàvia no seguiren Moscou. En el cas d’aquests dos darrers, no es tracta per atzar, que els països que poden seguir una política mes independent siguin els mateixos que tambe ho son en materia esportiva. L’esport és gairebé sempre un instrument polític.

Per a molts membres del Comitè Olímpic internacional, la maniobra de la Unió Soviètica, després del boicot americà de 1980, encara que fos solament el segon signe, demostrava l’existència d’un cert entrellaçament entre l’esport i la política. En aquest article voldríem demostrar que aquesta constatació ha arribat malauradament tard, doncs, aquest fet existeix de temps, de diverses maneres i a diversos nivells la relació entre l’activitat esportiva i la política sempre ha estat intensa. (La política és una concepció àmplia, que es pot circumscriure en termes molt vagues, com totes les activitats necessàries per la creació, el suport, la inflexió i el soscavament de certs objectius de formació.)

Admetem que no ens cal pas anar enrere fins als nostres ancestres grecs per conèixer aquesta relació, de totes maneres ho fem per tal d’endinsar-nos en un cert nombre de mites relacionats amb aquests jocs antics. Alguns romàntics, en contemlar les històries relacionades amb els Jocs Olímpics moderns, tendeixen a girar la vista cap als antics bons temps grecs. Fins i tot fa poc que han sortit llibres que glorifiquen els Jocs Grecs. Amb tot el nostre respecte, el tractament donat a d’aquestos aspectes queda molt confús.