Resum

En finalitzar els Jocs Olímpics de Pequín podem afirmar que els Jocs han estat un èxit organitzatiu i esportiu rotund, però un fracàs en el propòsit d’aconseguir un oberturisme polític i un avenç dels drets humans a la Xina. Arran dels recents Jocs Olímpics de Pequín (Beijing per als xinesos) apareixen algunes reflexions al voltant de la qüestió plantejada: Els Jocs Olímpics de 2008, han suposat un avenç o un retrocés en l’esdevenir històric del moviment olímpic? Els Jocs Olímpics són un Patrimoni de la Humanitat que es desenvolupa quadriennalment de forma festiva i pacífica, en un acte unitari a través d’un ampli programa de competicions esportives entre els millors representants de les diferents nacions del Planeta. L’organització i la representació dels Jocs correspon a una ciutat, a un país i a un sistema cultural, polític i econòmic; cosa que suposa un important compromís per saber conjugar els valors propis amb els valors olímpics de pau, respecte als drets dels ciutadans, llibertat d’acció i expressió i festa mundial de la joventut. La responsable actual de l’organització d’aquest magne esdeveniment mundial ha estat la Xina, i en particular la seva capital, Pequín, un actor global en el concert de les nacions que aspira a ser una superpotència del segle xxi. El resultat ha estat mixt: extraordinària capacitat organitzativa i un èxit esportiu rotund, amb rècords inimaginables i nous mites esportius (Usain Bolt i Mark Phelps), però també una decepció, perquè no s’han donat les condicions de millora ciutadana, social i política que el món esperava d’aquesta emergent potència mundial.