Resum

 En el present article s’elabora una mirada crítica sobre el terme pràctiques corporals. La finalitat de recórrer a aquesta òptica és aportar algunes idees que permetin anar aclarint i consolidant la dimensió teoricodisciplinària de l’Educació Física. En l’anàlisi practicada s’insisteix -des d’una perspectiva epistemològica-, a posar al descobert el sentit reduccionista del terme pràctiques corporals, a assenyalar quines en serien les limitacions i imprecisions, a subratllar que l’ús de certes expressions mai no deixen de fer palesa -implícitament o explícitament- la teoria que les anima, i a advertir que continuar acceptant alguns termes sense garbellar-los prèviament podria arribar a tergiversar innecessàriament l’esperit altament formatiu que l’Educació Física posseeix dins l’àmbit educatiu.