Resum

Amb la irrupció dels mitjans de comunicació, el futbol es va transformar ràpidament en un espectacle de masses, convivint des d’aleshores amb algunes de les manifestacions més violentes de la història de l’esport modern. S’ha debatut que aquestes conductes podrien estar relacionades amb el propi espectacle esportiu i el seu tractament en els mitjans de comunicació social. En aquesta tesi doctoral s’ha analitzat primer cop, en els espectadors de futbol, l’impacte dels mitjans de comunicació sobre les metapercepcions d’orientació de meta, el funcionament moral i l’agressivitat.
El treball es divideix en dues parts. La primera la formen set capítols del marc teòric. La segona part conté la metodologia, l’anàlisi dels resultats i les conclusions de quatre estudis empírics. Els participants, estudiants universitaris de dos països diferents, van completar diferents qüestionaris amb què es va avaluar el temps dedicat a consumir programació esportiva sobre futbol en els mitjans de comunicació, les metapercepcions d’orientació de meta, el funcionament moral i l’agressivitat. En l’estudi 1 es van adaptar i es van validar dos instruments per mesurar aquestes qüestions en espectadors de futbol. En l’estudi 2 es va comprovar el paper mediador de la metapercepció d’orientació de meta a l’ego entre el consum de programació futbolística i el baix funcionament moral dels espectadors. En l’estudi 3 es va observar que la visualització de partits tenia un efecte negatiu sobre l’agressivitat i el funcionament moral, especialment entre els homes. Finalment, en l’estudi 4, els participants que van estar exposats durant cinc minuts a escenes d’agressions i conductes violentes retransmeses en programes esportius van tenir més nivells d’agressió verbal, agressió física i ira que els subjectes que no hi van ser exposats.