El regeneracionisme esportiu

Actualment, l’esport té vincles de poder altament significants en els diferents medis sociològics humans. Té un poder de convocatòria que difícilment atenyen els partits polítics, els sindicats, les associacions professionals, etc… És també un poderós instrument d’ocupar espais de comunicació, sigui escrita, verbal, visionada, etc… És un poderós mitjà polític per aconseguir una “visió” impo-tant dc la capacitat que tenen els governs d’organitzar i desenvolupar objectius que tenen una gran rendabilitat política. És un poderós instrument econòmic, generant llocs de treball i invertint en nombroses empreses de forma directa o indirecta. És capaç d’aglutinar classes socials que difícilment podrien interactuar, provocant “un fet sociològic inèdit” d’aquestes darreres dècades. Tot això crea una situació totalment nova i que no troba parangó en les relacions humanes del segle XX. Tanmateix, sembla que alguns professionals es qüestionen certs plantejaments quc procedeixen de l’esport i que són en gran part l’essència d’unes necessitats socials que sorgeixen i que no són exclusivistes del moviment polític que governa, en realitat són del passat i del moment en què vivim i que no podem obviar. Per això, creiem en el regeneracionisme de l’esport dintre de l’activitat física no com un model d’aquest sinó com una part integrant, ja que històricament l’activitat física és inherent a l’home com la pròpia espiritualitat.