Resum

Aquest treball neix dins el projecte d’investigació d’excel·lència TEON XXI: creació de recursos en línia per al coneixement i difusió de la cultura de gènere a escola. Aquest projecte té com a objectiu la creació d’eines en línia per al diagnòstic de gènere, la creació d’una xarxa de professorat actiu en coeducació i el registre i difusió de breus pràctiques en coeducació. Hi ha estudis sobre les actituds sexistes del professorat, però pocs se centren en l’estudi de les actituds del professorat d’educació física davant el reclam d’una posició activa i de transformació escolar. Les bases teòriques que sustenten aquest estudi són la teoria sociocultural i la teoria doing gender, la qual entén el gènere com un constructe social que es crea dins les interaccions entre les persones. Més enllà de reconèixer l’actitud davant la perspectiva de gènere, el nostre interès se centra a conèixer quina és la seva posició o identitat davant el canvi ineludible dels centres educatius. Per a això, utilitzem una metodologia avaluativa que combina l’anàlisi quantitativa i l’anàlisi qualitatiu. Per a l’estudi quantitatiu utilitzem la tècnica d’enquesta, seleccionant per al seu ús l’escala school doing gender/teachers d’actituds del professorat envers la igualtat amb l’objectiu últim de diagnosticar els posicionaments d’una mostra de 527 professors i professores d’educació física a Madrid i Andalusia en nivells no universitaris. A més a més, comparem les actituds del professorat d’educació física amb les actituds envers la igualtat d’una mostra de 1.081 docents de la resta d’especialitats d’Andalusia. Per finalitzar, i a manera de complement de la nostra investigació, s’analitzen una petit grup (4) de pràctiques coeducatives en l’àrea d’Educació Física a fi d’il·lustrar les diferents activitats en matèria de ­coeducació que està proposant el professorat d’educació física d’Andalusia. Els resultats de l’estudi mostren un professorat d’educació física amb actituds adaptatives envers el canvi coeducatiu a escola. Entre el professorat d’educació física trobem una bretxa de gènere, on les professores obtenen puntuacions que les posicionen amb una actitud significativament més coeducativa (p ? ,05) que els homes. Una altra dada destacable és la menor puntuació aconseguida pel professorat d’educació física respecte al professorat de la resta d’especialitats (p ? ,05). Respecte a les pràctiques coeducatives examinades, trobem que només una compleix amb tots els criteris proposats per a la seva anàlisi, mentre que la resta poden tenir sentit dins el context en què es desenvolupen.