Resum

Sens dubte l’esport s’ha convertit en un autèntic fenomen social, especialment des de l’últim terç del segle XX. Aquesta evolució ha fet de l’esport un sistema social obert, que interacciona activament amb la resta de sistemes socials. Aquests canvis han configurat un nou escenari esportiu, molt diferent de l’establert per l’esport en els seus orígens. Els valors del món (superació personal, igualtat d’oportunitats, joc net…) han donat pas a l’esport-espectacle i al professionalisme, on s’imposa la lògica de la productivitat comercial. L’esport s’ha convertit en un objecte de consum sotmès a la llei de l’oferta i la demanda, és a dir, què s’està oferint i quin és el retorn que se’n deriva. El tema central del present article és una anàlisi dels beneficis que comporta la victòria així com de les pressions que pateix l’esportista, i de quina manera tots dos factors poden induir l’esportista a dopar-se. En aquest context, el cos de l’esportista adquireix un rol central, i queda sotmès a les exigències de la competició, de l’entorn i a les pròpies exigències que ell mateix s’imposa. Aquest entorn inclou un seguit d’influències econòmiques, polítiques, socials i culturals que conflueixen en l’esportista, tot configurant un panorama esportiu molt diferent, on el fenomen del dopatge adquireix unes connotacions i un abast molt més complexos i profunds que antigament. Per això estem convençuts que, a més a més dels aspectes ètics i mèdics, s’ha de tenir molt en compte tota la problemàtica econòmica i social que envolta el dopatge en l’esport actualment.