Resum

La pràctica del muntanyisme gaudeix en l’actualitat d’una gran popularitat entre els nostres esportistes. Els muntanyencs que es mouen en grans altituds es veuen exposats freqüentment a climatologies molt adverses i vies de gran dificultat física i tècnica, però possiblement l’enemic més temible al que s’han d’enfrontar té a veure amb els indesitjables efectes de la hipòxia. La present recerca se centra a constatar possibles deterioracions en les habilitats del pensament d’un grup de muntanyencs exposat a altituds extremes (per sobre dels 5.500 metres), sense l’ajuda d’oxigen suplementari. Per a això hem comptat amb la participació de muntanyencs de tres expedicions als “vuitmils” Manaslu, Makalu i Gasherbrum II als quals es van aplicar proves d’aptituds mentals abans, durant i després de cada expedició. La singularitat d’aquest estudi resideix a haver-hi incorporat resultats de proves realitzades en altituds extremes, en concret a 5.800, 6.200 i 6.000 metres respectivament. Els resultats posen de manifest que de totes les àrees i funcions cognitives avaluades, sembla que les més afectades pels efectes de la hipòxia han estat les relacionades amb la capacitat de raonament abstracte, espacial i verbal. Les deterioracions més evidents es van observar en altitud, persistint aquestes al cap d’una setmana de tornar. Després de sis mesos aquests dèficits es van recuperar per complet.