Resum

L’objectiu de l’article és comparar l’efectivitat del Stretching Global Actiu (SGA) amb els estiraments analítics (EA) en persones majors de 55 anys. Plantegem un estudi aleatori amb dos grups paral·lels (SGA, n = 10 vs. EA, n = 12), amb participants majors de 55 anys, que van tenir els següents criteris d’exclusió: patologia del raquis i/o dolor d’esquena crònic, rea­litzar de manera sistemàtica qualsevol activitat que millori la flexibilitat. Es van realitzar proves de valoració a totes les persones participants abans (T1) i després (T2) de la intervenció (10 setmanes). Les proves realitzades van ser: mesurament de talla, test dits-terra, postura en relació amb la vertical (distància lumbar, cervical i occipital), i mesuraments respiratoris. Els resultats mostren que el grup SGA va incrementar la talla (T1 = 173.6 ± 6 cm vs. T2 = 173.9±6.1 cm; p = .034) i va disminuir la distància en el test dits-terra (T1 = 19.5 ± 11.9 cm vs. T2 = 10.2±13.4 cm; p = .008), així com les distàncies lumbars (T1 = 4 ± 0.4 cm vs. T2 = 3.5 ± 0.8 cm; p = .029) i cervicals (T1 = 6.6 ± 2.5 cm vs. T2 = 5.6±2.1 cm; p = .023). El grup EA va aconseguir disminuir els valors en el test dits-terra (T1 = 15.6 ± 13.5 cm vs. T2 = 7.4 ± 13.1 cm; p = .001) així com la distància lumbar (T1 = 3 ± 1.4 cm vs.
T2= 2.7 ± 1.4 cm; p = .027). No es van trobar canvis en la funció respiratòria en cap dels dos grups estudiats. Respecte a les anàlisis intergrups, únicament hi havia diferències en la talla (0.32 ± 0.1 cm; p = .047) suggerint una millora a favor del SGA enfront dels EA i en canvi, els EA semblaven millorar més la VEF1 (–0.43 ± 0.19 L; p = .039) enfront del SGA. Les conclusions mostren que el SGA podria ser més efectiu que els EA per a millorar la flexibilitat, la talla i la postura en persones majors de 55 anys.