Dimensió educativa de la gimnàstica rítmica

Marta Mayoral

Joan Antoni Rovira

Idioma de l’original

Citació

Mayoral, M., & Rovira, J. A. (1987). Dimensión educativa de la gimnasia rítmica. Apunts. Educación Física y Deportes, 09, 58-64.

99Visites

Resum

Tot just fa cinc anys que en el currículum d’estudis dels INEF es contempla la gimnàstica rítmica com a disciplina per a tot l’alumnat, indistintament del seu sexe. Avui encara és evident la inadaptació quasi general dels nois i, en gran part, de les noies a la dita activitat. La discussió de les causes ha de tenir en compte que poden ésser molt diverses; de fet, les proves d’ingrés no mesuren cap qualitat rítmica ni expressiva de forma específica. La majoria dels alumnes pros enen d’altres camps de l’esport on es treballa una dimensió perceptiva i motriu molt própia, generalment molt desproseida d’una dimensió simbólica. Amb tot, considerem que, bàsicament, succeeix que en els nostres INEF tenim una mostra ben clara de la població en general, que, independentment del fet que hagin treballat més o menys el seu cos, palesa una manca greu d’educació rítmico-expressiva de base, i d’ací la por i el rebuig de qualsevol activitat desconeguda . En parlar de gimnàstica rítmica, tothom es representa la imatge d’una gimnasta gràcil, expressiva, amb qualitats físiques excepcionals, executadora de malabarismes quasi bé indesxitrables. Sota aquesta imatge, a la qual se sol reduir la nostra informació, cal considerar que encara hi ha soterrat un tresor pedagógic de gran riquesa educativa. La gimnàstica ritmica esportis a (GRE), o bé la gimnàstica amb aparells manuals constitueix una s ia d’enriquiment del repertori pedagógic dels ensenyants d’educació física; cal, però, que aquests se’n facin conscients.

ISSN: 2014-0983

Publicat: 1 de juliol de 1987