Del futbol espectacle a l’espectacle esportiu

Correspon a un plantejament molt assumit la divisió clàssica entre l’esport pràctica i l’esport espectacle: el primer compromès amb els conceptes de generalització, hàbit saludable, participació, recreació i educació; el segon associat a especialització, entrenament, selecció, rendiment i espectacle. L’esport praxis s’ubica, en relació amb la implicació motriu, en l’espai del lleure actiu i l’esport espectacle en l’àmbit del lleure passiu. Aquest, que arrossega una part notabilíssima de la població, concita adhesions indestructibles, enceses passions entre les masses i gestes emotives narrades pels mitjans de comunicació social que alimenten les polaritzacions partidistes dels afeccionats i prolonguen l’èpica esportiva de cap a cap del nostre espai social. Contràriament, l’esport praxis representa l’activitat anònima individualitzada que és molt lligada a la sort de l’esport espectacle de manera tal que, mentre aquest acapari l’atenció preferent de la societat, l’altre subsistirà com a hàbit social.