Cultura corporal i estereotips en les fotografies dels llibres de text d’educació física editats durant la Llei orgànica d’educació

Alba González-Palomares 

*Correspondència: Alba González-Palomares albagonzalez@uvigo.es

Idioma de l’original

32Visites

Resum

Els objectius generals d’aquesta tesi doctoral són descriure la cultura corporal que es transmet en les fotografies dels llibres de text d’educació física per a secundària i analitzar els estereotips de gènere, edat i discapacitat vinculats amb les expressions motrius que es representen en aquestes imatges. Estudis previs d’anàlisis de contingut de les imatges dels llibres d’aquesta assignatura van constatar que aquests materials reproduïen un imaginari que reduïa la complexitat pròpia de la realitat social i condicionava creences esbiaixades en l’alumnat referent a la cultura corporal en reproduir estereotips que limiten la diversitat de pràctiques en funció del gènere, l’edat i la capacitat, per la qual cosa és important supervisar aquests materials per a constatar si s’han produït canvis en els missatges emesos a través de les imatges i perfilar accions de millora. Es va realitzar un estudi descriptiu que va emprar l’anàlisi de contingut com a tècnica central. La mostra va ser de 6773 fotografies pertanyents a 12 editorials espanyoles diferents. Per efectuar l’anàlisi de contingut es va emprar una adaptació ad hoc d’un instrument utilitzat en recerques precedents. La prova pilot, la consulta a persones expertes i la prova intercodificadors són els criteris de cientificitat que avalen l’instrument. Per a l’anàlisi estadística es va utilitzar el programari SPSS 20.0. Es va realitzar una anàlisi univariable i bivariant i es va aplicar el test khi-quadrat de Pearson. Els resultats van indicar una representació diferenciada de la cultura corporal en funció del gènere, l’edat, la discapacitat i la diversitat d’expressions motrius. Els llibres se centren en un model masculí, jove i sense discapacitat. Existeix una clara desigualtat entre la representació de dones, persones adultes i grans i persones amb discapacitat en comparació amb la representació d’homes, infància, adolescència i joventut i persones sense discapacitat. També realitzen una assignació específica d’expressions motrius en funció del col·lectiu representat. La presència de fotografies amb marques de notorietat o logotips en els equipaments esportius aferma el fenomen del marquisme en l’alumnat. Les imatges reprodueixen el patrocini esportiu, contribuint a interessos comercials privats des de l’àmbit educatiu. Es van detectar indicis de canvis respecte a la llei anterior perquè els resultats mostren un lleuger increment en la representació de les dones i una major vinculació amb la pràctica d’expressions motrius esportives. Les persones amb discapacitat comencen a representar-se en expressions artístiques, activitats fisicoesportives de fitnes i condició física i en activitats físiques d’aventura en la natura, així com en àmbits educatius i utilitaris. Els continguts vinculats amb els esports i les activitats físiques de fitnes i condició física han augmentat la seva representació mentre que la de les activitats a la natura, les artístiques i els jocs ha disminuït.

Paraules clau: anàlisi de contingut, cultura corporal, discapacitat, edat, educació física, estereotips, expressió motriu, gènere, llibres de text, marca.

ISSN: 2014-0983

Publicat: 1 d'abril de 2019

Data de lectura: 15 d'octubre de 2015