Cos i subjecte pedagògic, de malestars, simulacions i reptes

Voldria compartir amb vostès en aquesta jornada una breu reflexió sobre el lloc del cos en l’educació, avui i aquí. Parlar de l’educació avui i aquí és parlar d’una crisi, d’incertesa, d’una inquietud, que es tradueix sens dubte en el treball quotidià quan es posa el cos, cada dia, travessats per tots els dubtes i dificultats sobre el sentit i el sense sentit del que es fa o es deixa de fer i que es tradueix també quan és necessari ajuntar els cossos i dejunar en una carpa, o sortir al carrer per protestar per erràtiques i hipòcrites polítiques educatives que, pel sol fet que tanquin els comptes, són capaços de buidar el sentit públic de l’escola i de la universitat i deixar els cossos de tants ciutadans i tantes ciutadanes a la intempèrie de la ignorància o en favor de mala qualitat educativa, perquè de forma oberta estan exclosos o desfavorablement integrats a aquest mercat globalitzat, que fa circular la informació i els models i valors pels seus propis carrils, que no són altres que els interessos corporatius d’alguns. És a dir, parlar de l’educació a seques és parlar avui de «malestars, simulacions i reptes».