Resum

Voldria començar fent una observació: el tema que desenvoluparem intentarà donar una visió general de l’obra de Josep Maria Cagigal, però potser hagués estat més oportú de situar-lo a la fi de l’acte, després de les intervencions dels altres companys que, tot seguit, tractaran d’analitzar les aportacions de Josep Maria en els diversos camps en els quals ells treballen. En endinsar-nos en l’obra de Josep Maria trobem dos eixos principals al voltant dels quals giren les reflexions i les qüestions que li preocupaven fonamentalment. D’una part, l’anàlisi dels condicionaments que intervenen i caracteritzen l’esport actual: és un medi imprescindible de veure cap a on camina i com modifícar-lo; i, de l’altra, la necessitat de dotar l’educació fisica d’una base científíca que li permeti un reconeixement al més alt nivell. Pel que fa a l’esport, aquest és vist i analitzat des d’una perspectiva humanística. La influència de Huizinga i la seva teoria del joc com a generador de cultura hi és palesa. L’esport és per a Josep Maria un fet cultural amb caràcter relacional que inclou significacions simbòliques i que en un context educatiu, és, o cal que sigui, font de formació i riquesa amb la qual la persona es realitza.