Compromís sostenible del teixit esportiu de la Comunitat Valenciana: una anàlisi sobre les federacions esportives 

Cristian Gregori-Faus

Pablo Jimenez-Jimenez

Alberto Vidal-Vilaplana

Sergio Aguado-Berenguer

Resum

El desenvolupament sostenible és un concepte que ha arrelat en diferents àmbits de la societat, entre els quals podem trobar l’àmbit esportiu a causa dels impactes i els beneficis que aquest pot aportar a la sostenibilitat. Tanmateix, la integració de les pràctiques sostenibles en les federacions esportives continua presentant un panorama molt heterogeni. Per això, en aquest estudi utilitzem la tipologia de les onades per analitzar i categoritzar el grau d’integració de la sostenibilitat en les federacions esportives de la Comunitat Valenciana. Els resultats mostren que, encara que algunes federacions han iniciat algunes accions relacionades amb la sostenibilitat, la majoria encara no l’han integrat de manera significativa entre les seves estratègies. En relació amb això, com a principals conclusions es podria indicar que, malgrat el paper clau que juguen les federacions esportives en la millora del desenvolupament sostenible i la protecció del medi ambient, hi ha una necessitat imperativa de millorar les estratègies i els esforços per part d’aquest tipus d’organitzacions esportives.

Introducció 

Encara que els conceptes de sostenibilitat i de desenvolupament sostenible han estat àmpliament discutits en la literatura, és més que evident que han guanyat molta força en els últims anys (Annesi et al., 2023). Això, en gran mesura, ha estat causat per la gran preocupació de  la societat pels problemes globals com el que suposa el canvi climàtic (Witulski i Dias, 2020) i l’efecte que aquest pot causar, no només en l’àmbit ambiental sinó també en el social o l’econòmic (Sandoval-Díaz et al., 2024). 

Amb la intenció de combatre aquests problemes globals, l’Organització de les Nacions Unides (l’ONU) ha anat generant diferents marcs de treball encaminats a la mitigació dels esmentats problemes, com la coneguda Agenda 2030, en la qual es recullen els 17 objectius de desenvolupament sostenible, que pretenen conformar una guia perquè tot tipus d’organitzacions, tant públiques com privades, puguin dur a terme les seves activitats des d’una perspectiva més sostenible. (Annesi et al., 2023)

En aquest sentit, les organitzacions esportives no queden exemptes d’aplicar aquestes mesures per millorar la sostenibilitat dins del context esportiu (Ulloa-Hernández et al., 2023). No només per la relació bidireccional entre l’esport i el medi ambient (McCullough et al., 2020a) sinó també perquè l’esport conforma un dels pilars essencials per al desenvolupament sostenible entre la població (ONU, 2015) i per això, les Nacions Unides desenvolupen el Marc d’acció de l’esport pel clima.

Aquest instrument és una crida a totes les organitzacions esportives per implementar diferents accions ambientalment responsables que es va llançar el 2018, en base a cinc principis: (a) fer esforços per promoure una responsabilitat ambiental més gran, (b) dur a terme accions per reduir l’impacte ambiental, (c) educar per a una millor acció pel clima, (d) promocionar el consum sostenible i responsable, i (i) advocar per l’acció climàtica a través de la comunicació, amb la intenció de crear una trajectòria per tal que el context esportiu combati el canvi climàtic i, alhora, millorar la conscienciació ambiental entre la ciutadania (Convenció Marc de les Nacions Unides sobre Canvi Climàtic [UNFCC, per les seves sigles en anglès], 2020).

Des de la seva publicació, diferents entitats esportives, com l’NBA, la FIFA i la Fórmula 1 entre les més de 250 organitzacions adherides a aquest marc, es comprometen a alinear els seus esforços segons els objectius de l’Acord de París i, per tant, a participar de manera activa cap a la neutralitat climàtica de cara al 2050 a través de cinc principis del Marc d’acció de l’esport pel clima.

De manera similar, en el context espanyol també podem trobar iniciatives com la Geen Sport Flag, que és un pla d’acció creat per l’Associació de l’Esport Espanyol (ADESP) i que persegueix els mateixos objectius que el Marc d’acció de l’esport pel clima. A tal fi, la Green Sport Flag planteja diferents nivells de reconeixement segons el grau d’implantació d’accions relacionades amb la sostenibilitat en esdeveniments esportius: Esdeveniment Esportiu Compromès, Esdeveniment Esportiu Responsable i Esdeveniment Esportiu Sostenible, sent aquest últim el màxim nivell reconegut. I, a més, també s’encarrega d’identificar les activitats més compromeses amb el medi ambient i d’emprendre accions concretes com l’organització de conferències, mesurar l’impacte ambiental de l’esport o facilitar programes de voluntariat. 

En definitiva, en els últims anys s’han realitzat diferents esforços per millorar i entendre el rol del context esportiu en relació amb el desenvolupament sostenible, tant per part de la comunitat acadèmica com de la professional (Morán-Gámez et al., 2024). Els esmentats esforços, s’han centrat, d’una banda, a reduir els impactes negatius que ocasiona l’esport sobre el medi ambient i, de l’altra, a conèixer com l’esport pot influir en la població perquè aquesta es comporti d’una manera més responsable (Cayolla et al., 2023). 

Dins dels esforços relacionats amb l’impacte ambiental, el càlcul de l’empremta de carboni que presenten les instal·lacions esportives, la instal·lació i l’ús d’energies renovables, la reducció dels residus generats o la reducció del consum hídric són algunes de les accions més presents dins d’aquest tipus d’organitzacions (Thormann i Wicker, 2021; Zhu et al., 2023).

Tanmateix, malgrat aquest augment de l’atenció cap a la relació entre l’esport i la sostenibilitat, i de l’increment d’iniciatives relacionades amb ella en el context esportiu, encara es pot observar un elevat grau de passivitat davant del fenomen de la sostenibilitat per part de les organitzacions esportives (Hugaerts et al., 2023). A més, entre les organitzacions que sí que mostren iniciatives sostenibles, hi ha una manca de coherència evident no només en la tipologia de les accions que es duen a terme sinó també en la seva manera de reportar-ne l’efectivitat. (Morán-Gámez et al., 2024). Aquest fet evidencia la necessitat que el sector esportiu continuï evolucionant de manera sostenible per complir els objectius plantejats en el Marc d’acció de l’esport pel clima.

En relació amb això, els autors McCullough et al. (2016) suggereixen, a través de la teoria institucional, que les organitzacions que es troben sota un mateix context tendeixen a assemblar-se entre si a través del fenomen anomenat isomorfisme organitzacional, que permet que les organitzacions acceptin o rebutgin certes pràctiques amb l’objectiu de poder adaptar-se a un context concret, com en aquest cas podria ser el desenvolupament sostenible, alhora que al seu entorn particular. Perquè aquest fenomen es doni en relació amb les accions sostenibles de les organitzacions esportives, així com perquè l’esport pugui afectar els comportaments ambientals dels stakeholders de les diferents organitzacions, és necessari que es comuniquin els diferents esforços realitzats, així com els resultats obtinguts perquè tant les organitzacions com els stakeholders coneguin l’efectivitat de les esmentades accions (McCullough et al., 2020b). Així s’ajuda a comprendre la coherència entre les accions que es duen a terme per part d’aquest tipus d’associacions i els resultats esperats per part seva (Cayolla et al., 2023). 

D’altra banda, perquè les accions relacionades amb la sostenibilitat siguin efectives, és fonamental que les organitzacions les integrin des d’un punt de vista estratègic. Això implica incorporar la sostenibilitat com un eix vertebrador a la seva missió, visió i valors, i dissenyar plans d’acció a curt, mitjà i llarg termini per generar canvis significatius en l’àmbit del desenvolupament sostenible (Glibo et al., 2022; Hulpus i Hulpus, 2022). 

Per tant, a causa de la seva estructura associativa i de la seva capacitat de regular les  activitats esportives, les federacions esportives conformen una estructura ideal, no només per millorar la sostenibilitat del context esportiu (Moon et al., 2022) sinó també per millorar la consciència sostenible dels seus stakeholders (Hugaerts et al., 2023). Tot i així, en el context acadèmic s’ha prestat més atenció a les associacions esportives o als clubs esportius, i s’ha deixat en segon pla les iniciatives sostenibles de les federacions esportives, malgrat el paper rellevant que poden exercir en el desenvolupament sostenible. 

Per això, ja que no s’ha trobat cap anàlisi sobre el compromís sostenible de les federacions esportives en el context espanyol, i davant de la falta d’informació sobre les accions dutes a terme per les institucions públiques i l’efecte que pot suposar que les federacions esportives comuniquin les seves accions i estratègies —podent contribuir a què tot el teixit esportiu evolucioni de manera favorable cap al desenvolupament sostenible–; l’objectiu d’aquest treball va ser analitzar el grau de compromís de les diferents federacions esportives de la Comunitat Valenciana amb el desenvolupament sostenible. A més, es buscava identificar quin tipus d’accions són més presents en aquest tipus d’organitzacions esportives, no només per donar-les a conèixer, sinó també per elaborar una classificació comprensible i adaptable a la resta d’organitzacions esportives.

Metodologia

Per recopilar la informació objecte de l’anàlisi d’aquest treball, es va accedir a la pàgina web de la Generalitat Valenciana, de la qual es van extreure el total de 58 federacions esportives presents a la Comunitat Valenciana. Seguidament, es van examinar minuciosament les pàgines web de cada federació esportiva autonòmica amb l’objectiu d’obtenir tota la informació possible sobre les iniciatives sostenibles que duen a terme.

Per al procés d’extracció de la informació de les pàgines web de les federacions esportives, que es va dur a terme durant el mes de juny de 2024, es va fer la lectura completa de tots els apartats de la pàgina, així com dels diferents documents que contenen (p. ex., en els plans estratègics, reglaments, guies, etc.), anotant totes les dades rellevants per a la seva posterior anàlisi. En segon lloc, es va fer una recerca de les paraules clau “sostenibilitat”, “ambiental”, “medi ambient”, “medi natural”, “ODS”, “objectius”, “missió”, “visió” i “valors” a través dels cercadors de les mateixes pàgines web, excloent la informació de les notícies i els blogs amb la intenció d’evitar informació amb un caràcter temporal, de manera similar a Hugaerts et al. (2023).

Per al procés d’extracció de les dades, dos dels autors van fer l’anàlisi de la informació present en les pàgines web de manera independent, anotant tant les iniciatives localitzades com l’apartat web en el qual es trobaven. Posteriorment, es va procedir a posar en comú, analitzar i comprovar tota la informació trobada amb l’objectiu de procurar l’exhaustivitat de la recerca. 

Per a la codificació de les accions analitzades es va utilitzar la classificació proposada per McCullough et al. (2016) i ampliada per Hugaerts et al. (2023) en què categoritzen les accions que les organitzacions esportives integren en les seves operacions segons el grau de compromís estratègic amb la sostenibilitat ambiental (vegeu la Taula 1). 

Taula 1

Categorització de les organitzacions segons el seu compromís amb la sostenibilitat ambiental

Veure Taula

De manera similar a l’extracció de dades, per a la classificació i la categorització del contingut, i amb l’objectiu d’entendre millor el grau de compromís per part de les federacions esportives, els mateixos dos autors que van fer l’extracció de la informació, juntament amb un tercer que no va participar en l’esmentada recerca, van categoritzar de manera independent tota la informació disponible, seguint la classificació de Hugaerts et al. (2023). Una vegada els autors van acabar de classificar i categoritzar tota la informació, es va procedir a posar en comú la proposta i a debatre totes aquelles categoritzacions en les quals no hi hagués un consens inicial per arribar a una categorització i classificació consensuada entre els tres. 

En la classificació de les iniciatives trobades es va diferenciar entre aquelles accions relativament econòmiques i fàcils d’implementar, denominades iniciatives de baixa intensitat, i aquelles que requereixen una integració més gran dins de l’organització, denominades iniciatives d’alta intensitat. A més, seguint la metodologia adoptada per aquests autors, també es va tenir en compte en quin apartat de les pàgines web es podien consultar les diferents estratègies de les federacions esportives diferenciant entre; (I) estratègies o mencions presents a la missió, visió i valors de les federacions esportives, (II) estratègies o accions presents en els objectius estratègics de les federacions esportives, (III) apartats web dedicats a les estratègies o accions sostenibles presents en les federacions esportives (p. ex., pestanyes dedicades a la sostenibilitat o a projectes dedicats al medi ambient), o (IV) estratègies o accions sostenibles presents en altres documents o apartats de menor rellevància (p. ex., dins de les normatives de la federació, o altres apartats dedicats a altres temàtiques).

Resultats

Com a primers resultats d’aquest treball podem destacar que de les 58 federacions esportives que hi ha a la Comunitat Valenciana, només dues no comptaven amb una pàgina web oficial, deixant les 56 restants com a objecte d’aquest estudi. D’aquestes, només 16 (28.57%) incloïen algun tipus d’iniciativa en la informació disponible, les quals es presentaven en un apartat web dedicat a la sostenibilitat en una ocasió (1.79%); en 12 federacions (21.43%), les iniciatives es presentaven en altres apartats secundaris de la pàgina web i en tres ocasions (5.36%) es presentaven tant en un apartat dedicat al tema com en altres espais secundaris del web (veure la Figura 1).

Figura 1

Veure a mida completa

A més, com també es pot observar a la Figura 1, entre les federacions que sí que presentaven algun tipus d’iniciativa, podem trobar un cas en el qual la sostenibilitat formava part de la missió, visió i valors de l’organització i altres tres en què la sostenibilitat estava integrada dins dels objectius estratègics de la federació. 

Quant a les iniciatives trobades, en primer lloc, es van descartar totes aquelles iniciatives genèriques (p. ex., el desenvolupament de l’activitat es farà de manera respectuosa amb el medi ambient) i les restants es van classificar en sis categories diferents: (a) accions en esdeveniments, (b) continguts en la formació, (c) característiques d’organització, (d) publicacions, (e) aplicacions i (f) ajuts econòmics. Es van obtenir un total de 25 iniciatives diferents que es podien trobar en 11 de les 16 federacions que sí que presentaven alguna iniciativa. Seguint la classificació de Hugaerts et al. (2023) es van poder classificar 13 de les 25 iniciatives com a accions d’alta intensitat i 12 com de baixa intensitat, com es pot observar a la Taula 2. 

Taula 2

Categorització de les iniciatives relacionades amb la sostenibilitat ambiental de les federacions esportives de la Comunitat Valenciana

Veure Taula

Finalment, com es representa a la Figura 2, seguint la tipologia de les onades per analitzar el grau d’integració de la sostenibilitat en les federacions esportives de la Comunitat Valenciana, podem observar que el 71.43% (n = 40) de les federacions es trobaven en l’onada zero, el 21.43% (n = 12) es trobaven en l’onada u, dues de les federacions (3.57%) es trobaven en l’onada dos i les dues restants (3.57%) en l’onada tres. La Federació d’Esports de Muntanya i Escalada de la Comunitat Valenciana i la Federació de Triatló de la Comunitat Valenciana, van ser les dues federacions que integraven més la sostenibilitat dins de les seves activitats. 

Figura 2

Veure a mida completa

Discussió 

Els resultats presents en aquesta anàlisi ens permeten observar clarament la falta destacable de participació de les federacions esportives de la Comunitat Valenciana en iniciatives sostenibles, o almenys, de la seva comunicació en les seves pàgines web. Aquesta dada és preocupant, no només perquè demostra, una vegada més, la passivitat de les federacions esportives cap a l’objectiu de la sostenibilitat, com afirmen els autors Hugaerts et al. (2023), sinó perquè, a més, suggereix que el teixit esportiu, en aquest cas de la Comunitat Valenciana, no està fent els esforços necessaris per contrarestar els impactes negatius que té el sector esportiu en el medi ambient. Encara que, per descomptat, també pot ser que les federacions duguin a terme diferents accions esportives que no estiguin comunicant. 

En aquest cas, és important destacar, com es comentava en l’apartat introductori d’aquest treball, que per tal que les iniciatives de sostenibilitat dutes a terme des de les organitzacions esportives siguin efectives, tant en la seva funció de protecció del medi ambient com en la seva funció de millorar la consciència sostenible dels seus stakeholders, s’han de comunicar correctament. D’aquesta manera, els esforços que es realitzin des de l’organització esportiva es poden veure reflectits en possibles beneficis, com podrien ser l’atracció de patrocinis o la millora de la imatge de l’organització, evitant així que els esmentats esforços suposin una despesa extra per a l’organització, sinó més aviat una estratègia per millorar el seu desenvolupament d’una manera mediambientalment responsable (McCullough et al., 2020b; Moon et al., 2022).

Entre les federacions esportives que comuniquen les accions relacionades amb la sostenibilitat ambiental s’han pogut extreure una sèrie d’iniciatives que posteriorment han estat categoritzades per millorar la seva classificació. A través d’aquesta classificació dels resultats obtinguts, s’amplia la categorització de la tipologia de les accions prèviament existent en la literatura, de la mà de Moon et al., (2022) i s’obtenen categories similars en dues ocasions amb els seus resultats, en el cas de les categories de les accions en els esdeveniments i en les característiques de l’organització. Tanmateix, aquests autors també destaquen la presència de categories com l’associació amb ONG o amb consultores ambientals, que també podrien ser estratègies interessants que les federacions esportives podrien implementar en les seves activitats. 

D’altra banda, també és destacable que entre totes les iniciatives analitzades en aquest estudi, no s’hagi trobat cap acció relacionada amb la informació sobre l’efectivitat de les esmentades iniciatives, així com tampoc no s’ha trobat cap informe de l’impacte ambiental que tenen les diferents activitats dutes a terme per part de les federacions esportives. Amb això es confirmen les afirmacions de Morán-Gámez et al. (2024) i s’evidencia la necessitat de comptar amb aquest tipus d’informes perquè altres organitzacions puguin comprovar l’efectivitat de les accions dutes a terme i, d’aquesta manera, decidir quines estratègies són més adequades per incloure-les entre les seves activitats. 

Finalment, quant al grau d’integració de la sostenibilitat ambiental en les federacions esportives de la Comunitat Valenciana, els resultats obtinguts a través d’aquest estudi van en la mateixa línia que els resultats obtinguts per Hugaerts et al. (2023), segons els quals la majoria de les federacions esportives es troben en l’Onada zero, un fet que demostra la falta d’integració d’una perspectiva sostenible dins del teixit esportiu de, en aquest cas, la Comunitat Valenciana.

A través d’aquesta anàlisi, només se situa a una minoria de les federacions esportives com a interessades per l’impacte que les seves activitats poden generar en el medi ambient i, dins d’aquesta minoria, només en dues ocasions les federacions esportives han assolit l’Onada tres. Aquests resultats demostren que en el cas del teixit esportiu de la Comunitat Valenciana, hi continua havent un llarg camí a recórrer perquè la sostenibilitat s’integri de manera adequada dins de les organitzacions amb la finalitat convertir-se en un àmbit favorable per al desenvolupament sostenible (McCullough et al., 2016). 

Conclusions

Com a principals conclusions d’aquest treball podem destacar que, en el cas del teixit esportiu de la Comunitat Valenciana, les federacions esportives no estan implementant accions sostenibles dins de les seves activitats o almenys no les estan comunicant de manera correcta. Malgrat que pot ser comprensible que les federacions esportives no tinguin correctament actualitzades les seves pàgines web, hem d’entendre que per poder maximitzar el potencial que té el context esportiu per combatre problemes globals com el canvi climàtic, és necessari que els esforços que es duguin a terme es facin per tal de ser el més eficaços possibles. 

A més, perquè aquests esforços es facin de la manera més eficaç possible i puguin comportar un retorn en la inversió de recursos que fa l’organització en relació amb les seves iniciatives mediambientals, és necessari que es facin des d’una perspectiva estratègica. Així doncs, en el cas de la Comunitat Valenciana, les federacions esportives han de continuar treballant per integrar de manera efectiva a la planificació de l’organització aquest tipus d’iniciatives, per tal que no sigui només una acció per donar resposta a les pressions internes i externes, sinó una estratègia per millorar el desenvolupament de l’organització des d’una perspectiva mediambientalment responsable. 

En definitiva, aquest estudi no només exposa la situació en què es troba el context de les federacions esportives dins de la Comunitat Valenciana i el seu grau d’integració de la sostenibilitat, sinó que a més brinda una informació valuosa perquè l’àmbit esportiu evolucioni de manera favorable cap al desenvolupament sostenible.

En relació amb això, tant els resultats com la metodologia utilitzada en aquest treball poden tenir diferents aplicacions pràctiques per al context professional i per a l’acadèmic. Des de la perspectiva professional, a través d’aquests resultats es poden extreure una sèrie d’accions i estratègies per replicar en altres contextos per millorar la integració de la sostenibilitat dins de les organitzacions esportives, així com per mesurar la seva evolució. I des de l’àmbit acadèmic, es pot utilitzar la tipologia de classificació desenvolupada per McCullough et al. (2016), i ampliada per Hugaerts et al. (2023), per analitzar el grau d’integració de la sostenibilitat en un context esportiu. 

Limitacions 

Per descomptat, aquest treball no manca de limitacions que s’han de tenir en compte a l’hora d’analitzar els seus resultats. 

Hem de destacar que els resultats han estat extrets de les pàgines web de les federacions esportives analitzades a través d’una recerca exhaustiva de la informació. Tanmateix, no s’han pres en consideració les notícies, ni s’ha consultat els gestors sobre les accions que es feien des de la federació. Això pot suposar un biaix relacionat amb la comunicació de les iniciatives, per la qual cosa es recomana que per a futures línies d’investigació s’analitzi tota la informació present en les pàgines web i es combini la investigació amb consultes als gestors per identificar, d’una banda, les estratègies que s’estan duent a terme, i per l’altra, el grau d’integració d’aquestes iniciatives, per ajudar així a millorar l’anàlisi de les esmentades estratègies. 

De la mateixa manera, encara que les pàgines web funcionen com a portal on els esportistes i/o familiars poden consultar la informació necessària, actualment les xarxes socials tenen un paper més gran quant a la comunicació amb la comunitat esportiva. Per tant, per a futures investigacions seria recomanable analitzar el contingut de les principals xarxes socials que utilitzi cada federació per comprovar tant el contingut de les comunicacions com les activitats que realitzen o s’hi promocionen.

D’altra banda, la planificació estratègica de les federacions, així com la seva missió, visió i valors, estan conformats per documents i estratègies que es revisen amb una periodicitat de diversos anys (de 4 a 6 anys en els millors casos). Això podria suposar que la present anàlisi s’hagi realitzat en la part final d’aquest període i que la sostenibilitat estigui més integrada del que es reflecteix en els apartats analitzats, i que així es mostri en les pròximes revisions. Per això, es recomana utilitzar aquest tipus d’anàlisi per poder comparar el grau d’integració de la sostenibilitat entre poblacions diferents o per comparar l’evolució del teixit esportiu amb el pas dels anys. 

Agraïments 

Aquesta anàlisi s’ha pogut dur a terme gràcies al suport de la Generalitat Valenciana, a través de les subvencions amb número d’expedient HIECPU/2022/2.