Resum

Els objectius de l’estudi van ser comparar la distància assolida entre alguns tests lineals i la seva validesa de criteri com a mesura d’extensibilitat isquiosural. Mètodes. Cent trenta homes (mitjana d’edat: 22,9 ± 3,2 anys) i 110 dones (23,2 ± 4,5 anys) van realitzar de forma aleatòria el test d’elevació de cama recta amb totes dues cames, igual com els tests lineals back-saver sit-and-reach esquerre i dret, sit-and-reach modificat (MSR), sit-and-reach (SR), toe-touch (TT) i V sit-and-reach. La distància assolida va ser registrada mitjançant una caixa de mesurament en assolir la màxima flexió del tronc amb genolls estesos. Resultats. La distància assolida en els tests lineals presenta diferències significatives (p < 0,001) entre la majoria dels tests en els homes, mentre que en les dones els valors són més homogenis. Els valors de correlació entre la distància assolida i el test d’elevació de cama recta van ser moderats-baixos en homes (r = 0,41-0,62) i moderats en dones (r = 0,62-0,75). El TT va presentar els valors de correlació més elevats, mentre que el MSR va mostrar els valors més reduïts. Conclusions. El protocol d’execució dels tests lineals influeix en la distància assolida, sobretot en homes. El TT i el SR són els tests lineals més recomanables perquè obtenen major validesa com a criteri per a la valoració de l’extensibilitat isquiosural.