Resum

-La relació joves-esport al llarg de la història, ha estat considerada de moltes maneres. Els beneficis que aquest aportava a la joventut d’unes i altres èpoques, s’associaven a la seva millor disponibilitat en el camp militar o a qüestions també de caire utilitari: els nois —les noies solien ser educades d’altra manera— creixien sans i forts si en la seva vida quotidiana hi havia alguna dosi d’activitat física. Avui dia s’han sobrepassat tots aquests conceptes i l’esport sembla que vol trencar les fronteres d’edat, sexe, nació… i que adquireix la forma de fenomen universal. Els joves ja no fan esport per formar el seu cos en previsió d’algun possible conflicte bèl.lic, ni tan sols per créixer amb salut abundant… tenen altres motivacions i busquen en la pràctica esportiva des de satisfer un anhel de perfecció corporal fins a passar-ho bé una estona i prou. La forma i contingut de les activitats físiques va fent-se més i més gran a mesura que avancem en el temps. Però aquesta renovació continuada del concepte esport, proposa tota una sèrie de problemes a aquells que dediquen el seu temps, d’una o altra forma, a organitzar, planificar o programar activitats esportives. Polítics, tècnics, educadors… han de saber si allò que proposen correspon a la demanda que es produeix en cada lloc i moment. Per això, aprofitant aquest Any Internacional del Jove, l’Àrea d’Esports de l’Ajuntament de Barcelona va donar llum verda a una recerca que estudiés des de diferents perspectives la relació joves-esport, de la qual avui us en fem un resum. Els resultats obtinguts ens podrien fer arribar a dir que —si bé els joves no són, ni de bon tros, un tot homogeni sí que reaccionen de manera semblant en un racó o altre del planeta davant el fenomen esportiu, si considerem els estudis consultats (que trobareu a la bibliografia del treball) fets a altres països, majorment europeus. La posició que pren el jove davant l’esport, la seva forma de practicar-lo… depèn de factors com ara el sexe, la classe social a què pertany, la seva formació o nivell socio-cultural… etc. Això ho vereu tot seguit. Parlem de joves, de joventut… Pèro, a qui ens referim? Els encarregats de tirar endevant el Projecte Jove, organitzat per l’Ajuntament barceloní i que s’ha anat desenvolupant al llarg de l’any, van decidir acotar el concepte i donar entrada a nois i noies de 14 a 25 anys. Hi entren des dels estudiants de BUP fins a llicenciats, treballadors o aturats. El entall és ampli i fa que es produeixin múltiples situacions en la seva relació amb l’esport. A partir d’aquest moment, doncs, quan parlem de joves ens referirem a aquest grup d’edats. El jovent barceloní, segons el cens de 1981, es composa de 265.754 nois i noies en la següent proporció: 50,8% dels primers i 49,2% del total. Aquest és el marc sobre el qual mirarem d’aclarir qui, com i perquè practica esport a la ciutat.