Característiques morfològiques i funcionals de l’aeròbic esportiu

L’aeròbic s’ha manifestat en els últims anys com una activitat física de les més practicades al món. Aquest apogeu impulsa en la dècada dels vuitanta aquesta activitat com a esport espectacle i de competició, actualment encara desconegut en gran part de la geografia espanyola. Nosaltres hem tractat el present estudi amb l’objectiu d’analitzar algunes característiques morfològiques i funcionals de les persones practicants d’aeròbic esportiu i d’aquesta forma aportar determinats paràmetres del perfil de l’especialitat que poden facilitar elements d’interès per a un coneixement més gran i entrenament específic. No es tracta de l’anàlisi de l’aeròbic entès com a “Mètode de gimnàstica amb acompanyament musical per al manteniment i desenvolupament de la forma física general de l’individu amb exercicis fonamentalment aeròbics” que defineix Porta (1986), sinó de l’aeròbic esportiu, com a modalitat competitiva institucionalitzada, amb un reglament tècnic específic que cerca mesurar l’habilitat general de tot competidor.