Resum

L’objectiu de l’estudi va ser analitzar mitjançant un qüestionari la formació de les i els preparadors físics (PF) i les característiques de la planificació en els equips masculins espanyols d’elit d’handbol, bàsquet, voleibol, futbol sala i hoquei sobre herba. La ràtio de resposta va ser del 81,8 %. El qüestionari estava dividit en set ítems: perfil formatiu dels PF, model de planificació, nivell d’individualització, organització de la sessió, planificació del període preparatori, planificació del període competitiu, planificació del període transitori. Un 80 % dels o les PF eren llicenciats en CAFE, un 22 % tenia un màster i un 40,3 % eren entrenadors o entrenadores nacionals. Tan sols un 5,2 % consultava revistes científiques (International Science Index). Un 48,1 % planificaven la temporada segons el calendari competitiu. En bàsquet i futbol els entrenaments s’ajustaven al volum competitiu individual (87 %). Un 71 % feia el treball condicional abans del tecnicotàctic i un 7,8 % el feia habitualment integrat. Els equips d’handbol, bàsquet i futbol (91 %) van disputar més de sis partits preparatoris. El període transitori va ser superior a sis setmanes en handbol, voleibol i hoquei sobre herba (84% contra 38%), i d’aquests equips el 91 % seguia un programa de treball. Les deficiències observades en la planificació dels equips podrien estar relacionades amb certes manques en la formació científica identificades entre els PF.