Resum

Durant el segle xx la boxa, a la societat espanyola, va passar de ser un esport de masses a ser una activitat oblidada a final dels anys setanta. La boxa, sumida en aquell temps en una profunda crisi institucional i esportiva, no va poder resistir les àmplies crítiques abocades des d’una opinió pública molt influïda en l’etapa democràtica per unes noves classes mitjanes emergents, especialment sensibles pel que fa a tota manifestació oberta de conflicte humà i violència. Com que el món de la boxa no podia mantenir-se tan sols amb els ingressos professionals va caldre l’expansió a altres àmbits. Gràcies a l’entrada del full contact (barreja de karate i boxa), la boxa va ser alliberada de l’exclusivitat dels gimnasos pugilístics i va ser introduïda als practicants d’arts marcials (sobretot provinents del karate), presentada com una forma d’activitat recreativa –no només com a sortida professional– i utilitària, evolució que constitueix per ella mateixa un exemple de patró informalitzador.