Resum

La pràctica mental (PM) és un mitjà que, si bé es va iniciar a desenvolupar des de 1890, és fins a fa aproximadament 22 anys que el seu ús ha augmentat en la pràctica esportiva. Per dur a terme aquesta revisió es van seguir les quatre etapes identificades a la declaració PRISMA (identificació, selecció, elegibilitat, inclusió). Es va realitzar una cerca en les bases de dades ERIC, SPORTDiscus, Academic Search Completi i Pub-Med, utilitzant les paraules claus “mental practice and sport”, “kinesthetic practice and sport”, “mental trainingand sport”, “mental preparation and sport”, “motor imagery and sport”, “visual practice andsport”, pràctica mental i esport, pràctica cinestèsica i esport, entrenament mental i esport, preparació mental i esport, imatgeria motora i esport” i pràctica visual i esport. Amb aquestes cerques es va obtenir un total d’11 390 articles, dels quals es van incloure 59 estudis. Els criteris d’exclusió van ser: poblacions amb diagnòstic d’esquizofrènia, demència o algun tipus de càncer, no incloure la PM com a variable independent i combinar la PM amb algun tipus d’incentiu. L’evidència situa a la PM com una bona eina per a la millora de l’ansietat precompetitiva, autoconfiança, concentració i motivació, serveix també per a la rehabilitació esportiva, el desenvolupament de la força i una combinació de la PM amb el moviment real aconsegueix resultats més positius.