Aproximació a una proposta d’aprenentatge dels elements tàctics individuals en els esports d’equip

Ja fa temps que es planteja la problemàtica de com estructurar la relació existent entre els factors tècnics i tàctics en l’ensenyament dels diferents esports d’equip. Quan nosaltres fem incidència en els factors tècnics, ens centrem en la execució, en l’autoperfeccionament d’ un gest “ideal” a imitar, i oferim un model que es basa en l’ensenyament d’aspectes caracterials, propis d’aquell esport i diferenciadors respecte dels altres, quant la seva execució. Si nosaltres optem per un model més centrat en els aspectes tàctics, remarquem més l’adaptació intel·ligent dels elements tècnics a la situació de joc, i utilitzem un model més troncal, que deixa les portes obertes al lligam entre els diferents esports, i que apunta cap a la possibilitat d’utilització de la transferència entre les modalitats d’esports d’equip. Tothom pren partit i decideix quin dels dos factors considera fonamental per estructurar el procés d’ensenyament-aprenentatge del seu esport, no sense abans tenir en compte la dificultat per poder diferenciar ambdós conceptes. Aquells que opten per un model tècnic, generalment proposen una classificació, llistat de possibilitats o modalitats d’execució (elements tècnics) i estableixen una progressió metodològica dels mateixos en funció del seu hipotètic nivell de dificultat. Cada element és tractat primer de forma aïIlada, descomposant el gest en parts, per cercar, al final d’aquest procés facilitador de l’aprenentatge, una integració d’aquestes. Finalment d’una o altra manera es parla de l’aplicació d’aquests elements tècnics a la situació real de joc.