Resum

En el present estudi es realitza l’aproximació a l’esport des de la perspectiva artística tractant de donar resposta a preguntes com aquestes: Pot l’esport arribar a ser un mitjà d’expressió artística? Existeix la possibilitat que la presència d’un espectacle esportiu generi experiències estètiques similars a les que genera una exposició artística? La creació de l’obra plàstica d’un artista s’assembla a la creació d’una composició esportiva?
Conscients de la dificultat per acotar el concepte d’art i de plantejar-lo en termes absoluts, s’ha decidit l’aproximació a l’esport a través de principis propis de la natura artística. Principis que, malgrat les divergències
sobre la concepció de l’art i de la seva evolució històrica, apareixen en major o menor mida, en els intents de la seva definició. Aquests són: la creativitat, l’expressió i  l’estètica, aquesta última referida a la bellesa de la forma o l’actitud de delit davant d’aquesta. Aquesta aproximació s’ha realitzat a través d’una revisió bibliogràfica exhaustiva d’aquells estudis que han tractat d’explicar l’esport des d’algun dels principis que constitueixen l’essència de l’art. Revisió que ens condueix un tipus d’esport en què la creativitat té un caràcter configurador propi de la creació artística, l’expressió respon a nivells simbòlics característics de l’art i les seves formes tenen qualitats estètiques pròpies de la composició artística. Malgrat la clara presència d’aquests principis propis de l’activitat artística, la discussió sobre l’estatus artístic d’aquests esports es manté oberta: mentre que per a uns és evident, per altres resulta difícil compatibilitzar el propòsit competitiu de l’esport amb la condició artística.