Resum

No podré mai oblidar tot el que Cagigal va significar durant la meva formació, tant com a deixeble seu mentre estudiava en l’INEF, com posteriorment a través dels seus escrits i d’esporàdiques trobades. Em produeix una gran satisfacció, no exempta de certa responsabilitat, el fet de poder-me dirigir a estudiants que no han tingut Ia sort de ser deixebles directes de J.M. Cagigal i intentar de transmetrels el missatge de les idees de Cagigal sobre la pedagogia dels esports. Per Cagigal, l’esport es presenta com una forma de comportament humà que representa una important faceta de la realitat complexa de la persona, entesa com a unitat psicosomàtica. La major part de la seva obra està centrada en l’estudi, l’anàlisi i l’aprofundiment de tot el que s’amaga darrera la paraula esport: moltes conferències, articles. comunicacions, Ilibres intenten aclarir idees i establir nous conceptes; moltes investigacions dirigides a esbrinar els perquès de l’activitat esportiva en les profundes arrels de l’ésser humà. Un dels seus grans triomfs, potser el més important, ha estat el fet de contribuir qualitativament a la superació de barreres que existien el segle passat sobre l’educació i la cultura. La seva aportació va afavorir que la majoria d’espanyols deixessin de referir-se a l’esport, a l’exercici físic, com a cosa vulgar, baixa, poc elevada per a ser practicada per la persona culta. Cagigal va aportar dades, va elaborar teories i va assentar les bases antropo-filosófiques de l’esport, elevant el que era una activitat vulgar d’un cos suat, propi de gent poc culta, a una forma noble de manifestació del ser humà. Precisament, en el pròleg del seu últim llibre “¡Oh,deporte!, anatomía de un gigante”, l’actual president del C0I. J.A. Samaranch, diu: «L’autor s’avança en una anàlisi psicològica de la conducta esportiva, pretén cercar els últims perquès de l’home que esport i, per a conseguir-ho, no vacil·la a realitzar una incursió paleontològica».