Aplicació d’un mètode per a l’entrenament d’una acció d’un contra un: la finta en l’handbol

Dins dels jocs esportius col·lectius sempre ha existit la tendència d’entrenar a partir del principi que el jugador ha de dominar les tècniques del joc, que s’entenen com uns gestos estàndards aplicables a diferents moments del joc. A poc a poc s’ha anat imposant un altre model que ha tingut en compte aspectes com el de la presa de decisions en funció de les característiques de rentorn. Una vegada el discurs teòric ha canviat és interessant observar com la pràctica diària ha modificat poc els exercicis que es realitzen. Aquesta disfunció entre discurs teòric i praxi diària és fruit de la manca d’ un treball rigorós que, a partir del principi que les accions individuals que es produeixen durant el partit en un esport col·lectiu són el producte d’una suma d’elements, entre els quals l’execució tècnica no és el més important, no han permès la proposta de noves pautes per al disseny dels exercicis. Aquest article és el producte d’aquesta preocupació i d’una investigació realitzada sobre un comportament tàctic habitual en handbol com és la finta. amb tres jugadores d’alt rendiment. Es proposa una metodologia de treball poc habitual i es donen pautes per avaluar i controlar aquestes accions. Finalment s’exposen alguns dels resultats obtinguts al llarg del procés metodològic proposat i en partits de competició, abans i després del procés d’ intervenció.