Adherència a un programa d’exercici físic en els àmbits educatius i extraescolar

Gustavo González-Calvo

Daniel Bores-García

David Hortigüela-Alcalá

Raúl A. Barba-Martín

*Correspondència: Gustavo González Calvo gustavo.gonzalez@uva.es

Idioma de l’original

Citació

González-Calvo, G., Bores-García, D., Hortigüela-Alcalá, D., & Barba-Martín, R. A. (2018). Adherence to a Physical Exercise Program in School and Extracurricular Activities. Apunts. Educación Física y Deportes, 134, 39-54. https://doi.org/10.5672/apunts.2014-0983.es.(2018/4).134.03

634Visites

Resum

En l’actualitat, la societat s’enfronta a nombrosos problemes de salut (augment en la prevalença de malalties cardiovasculars, obesitat, depressió, estrès, ansietat), que exigeixen l’adopció d’una sèrie de mesures dirigides a augmentar el benestar. Referent a això, està àmpliament demostrat que la pràctica regular i sistemàtica d’exercici físic provoca una sèrie d’adaptacions fisiològiques, morfològiques i funcionals que milloren la salut psicobiològica de les persones. Els àmbits educatiu i extraescolar han d’assumir part de responsabilitat en la tasca de possibilitar l’accés a una millor qualitat de vida dels joves adolescents, l’estil de vida dels quals és predominantment sedentari, fomentant la creació d’hàbits de vida actius i l’adherència a la pràctica d’activitat fisicoesportiva. En aquest article es duu a terme una revisió exhaustiva de les estratègies a tenir en compte entre docents i responsables de l’esport escolar per afavorir un clima de treball i esforç que permeti els adolescents augmentar la seva pròpia percepció de competència i autoeficàcia i, per tant, s’institueixi l’exercici físic com a part de la vida diària de les persones.

Paraules clau: autoeficacia, cap a la tasca, clima motivacional, orientació cap a l’ego, teoria de les fites d’assoliment.

ISSN: 1577-4015

Rebut: 27 de gener de 2017

Acceptat: 27 de novembre de 2017

Publicat: 1 d'octubre de 2018