Resum

Amb l’objectiu d’observar si existeix relació entre la càrrega externa i el disseny dels diferents exercicis de l’entrenament en relació als nivells d’aproximació, l’espai, l’oposició i el tipus de joc, es realitza un estudi prospectiu, observacional i descriptiu per 15 sessions d’entrenament d’un equip de Copa Catalunya
dins del període competitiu durant la temporada 2017-2018. De cada sessió d’entrenament es registra la càrrega externa mitjançant accelerometria (Polar Pro Team) i s’analitzen dels exercicis realitzats (n = 18) amb les següents variables: acceleracions de nivell 1 (A-1), 0.5 a 0.99 m/s2; acceleracions de nivell 2 (A-2) 1 a 1.99 m/s2; acceleracions de nivell 3 (A-3), 22 a 2.99 m/s2; acceleracions de nivell 4 (A-4) , 3 a 50 m/s2; desacceleracions de nivell 1 (D-1), –0.5 a –0,99 m/s2; desacceleracions de nivell 2 (D-2), –1 a –1.99 m/s2; desacceleracions de nivell 3 (D-3), –2 a –2,99 m/s2 i desacceleracions de nivell 4 (D-4), –3 a –50 m/s2. Posteriorment es realitza una anàlisi descriptiva de tendència central i relacionen les variables de càrrega externa, amb els nivells d’aproximació, l’espai, l’oposició i el tipus de joc mitjançant la Rho de Spearman. S’observen relacions significatives entre el nivell III d’aproximació amb el Total A-D 3 (rho = –0,727; p = 0,001) i Total A-D 3-4 (rho = –0,727; p = 0.001). També s’han trobat tendències en la relació dell nivell III d’aproximació amb A-3, D-3 i per a l’oposició amb D-3, Total A-D 3 i A-D 3-4. Els resultats podrien suggerir que, en aquest context concret, els nivells d’aproximació III i IV, així com l’oposició, els exercicis de tir i el joc reduït guarden relació amb la intensitat (qualitat) i volum (quantitat) de la càrrega externa de l’entrenament. El control de la càrrega externa mitjançant accelerometria pot ser una eina útil per al disseny i la programació de la càrrega de l’entrenament i la seva intensitat.