Resum

Un problema important que es planteja en l’estudi de les relacions entre l’esport i determinats grups socials és el dels pressupostos dels quals es parteix. Es donen per suposats certs elements que, en realitat, no tenen perquè ser-ho. Així, per exemple, es pot considerar que l’esport és bo perquè proporciona plaer en la seva realització sense tenir en compte que l’esforç previ en aquesta aparició del plaer pot ésser un revulsiu per a certs individus i, en consequència, obstacle per la pràctica esportiva. Valorar el plaer després de l’esforç implica un determinat tipus d’ética que implica una certa manera de viure el cos. Aquesta no ha de ser extensible a tothom; ben al contrari, per alguns el plaer corporal és un retrobament suau i no violent amb el propi cos del qual l’esforç violent (el que s’exigeix en un partit, el d’una cursa de 100 metres…) n’és exclós. S’opta, en canvi, per un treball corporal més armónic en el qual es dona relevància a d’altres valors. Llavors, voler estudiar el comportament esportiu d’aquests grups partint de la premisa al.ludida implica endegar la recerca des d’uns pressupostos erronis que impediran entendre’ls i, com a consequència, donaran lloc a uns programes de promoció distants dels seus interessos i vivències. Els joves són un grup particularment afectat per aquest error metodològic. En lloc de donar per suposat que si els joves no fan esport és per factors externs a ells mateixos (manca d’instal.lacions, d’associacions…), i que si aquests desapareguessin el problema deixaria d’existir, la pregunta pertinent com a punt de partida hauria de ser al nostre entendre: com s’integra l’esport en la vivència social i cultural dels joves d’avui? Es tracta ja no sols de trobar els obstacles externs a les vivències dels joves sino també entrar en el seu món i veure com hi integren el model esportiu. Ens sembla un punt de partida no excloent de les anteriors suposicions, peró també més ampli per integrar altre tipus de possibilitats. Ens permet, doncs, pensar que la pràctica esportiva dels joves depén de factors exògens, endògens i de les seves relacions. Fem-ne un repàs i tractem de justificar tot aixó.